La Moreneta d’Igualada

Víctor Rodríguez –CR En passejar pel centre històric d’Igualada hom s’adona de l’existència de petits passatges i carrerons que connecten els principals carrers entre si. Passatges que ajuden al vianant a fer via i que amaguen alguna grata sorpresa, com és el cas del Passatge del Capità Galí, que connecta el carrer Nou amb la cèntrica plaça de l’Ajuntament.

Si hi aneu, hi trobareu amagada una petita joia, la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, un bonic i singular oratori amb una història que mereix ser coneguda. Ho fem de la mà de Concepció Ramió, de la llibreria Llegim...?, situada al costat de la Capella.

Amb aquest article d'avui comencem la secció d'estiu 'En capella', on visitarem algunes capelles i ermites singulars de Catalunya. Ho farem en capella, a l'espera de l'inici del curs.

Ramió, que a part de llibretera és compositora, directora de cobla i professora de música, ens obre les portes de la capella. Aquesta gironina instal·lada a Igualada és una de les persones que millor coneix l’espai i que juntament amb l’equip de la llibreria, la custodia i procura que no li manqui res.

La capella va ser construïda l’any 1850 per voluntat pòstuma de Felisa Mateu, mestra de la primera escola per a nenes d’Igualada. Com bona part dels temples del nostre país, l’any 1936 serà destruït i caldrà refer-lo de nou acabada la Guerra. L’encàrrec es farà al pintor igualadí Miquel Llacuna i Alemany, autor del projecte integral de reforma que s’anirà fent realitat des de 1943 fins a l’any 1950, quan es consagrarà de nou el temple.

Cent anys després de la seva construcció, la capella tornava a mostrar la seva esplendor perduda. Des de llavors pocs canvis ha patit, esdevenint un espai que conjuga a la perfecció la simbologia montserratina, catalana i igualadina alhora i per igual.

La singularitat de la capella

Quan s’hi entra cal baixar uns petits graons, un fet inusual perquè la majoria de temples acostumen a estar a peu de carrer o bé enlairats per ressaltar-ne la seva importància i esveltesa. L’espai on ens endinsem és una petita nau acollidora que acaba amb l’absis de l’altar, que bellament decorat, té al centre una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La talla de la Moreneta reposa sobre una roca portada expressament des d’aquesta muntanya, tal com la Moreneta del Camp Nou.

La patrona de Catalunya està flanquejada per dues fornícules que permeten veure un paisatge de fons que evoca les muntanyes de Montserrat. Al bell mig de cada fornícula hi penja una làmpada votiva que il·luminen i ressalten la imatge.

Les pintures de Miquel Llacuna i Alemany

Aquest pintor igualadí que va viure entre 1915 i 1967 és qui va decorar totes les parets de la capella a més d’idear-ne la reforma. És autor també dels murals de la capella del Sant Crist d’Igualada i de la capella de Sant Antoni Maria Claret de la basílica de Santa Maria. La majoria de la seva obra, com és el cas de la capella que ens ocupa, té un pregon sentit religiós.

La Moreneta està acompanyada per dues fileres d’àngels a la part superior, tot representant les lletanies a excepció dels dos àngels centrals, que li sustenten la corona. A la part inferior de l’absis l’acompanyen dos grups de personatges. A la banda esquerra, un grup de nenes i una senyora representen les alumnes igualadines amb la seva mestra, la senyora Felisa Mateu, impulsora de la capella. A la dreta hi ha l’altre col·lectiu, un conjunt d’escolanets amb un monjo benedictí juntament amb la representació icònica d’una família catalana - els pares i dos fills- en posició de pregària.

Tanquen l’absis dues fornícules que juntament amb una de més gran -aquesta ja al lateral de la nau- conté una imatge moderna de Sant Jordi sense el drac. D’aquesta manera, els dos patrons de Catalunya formen part de la capella.

La nau, a diferència dels frescos de l’absis, està decorada amb tres grans quadres. Al quadre gran de l’esquerra hi ha representats diversos sants que la història conta que han passat per la capital de l’Anoia. Així hi trobem pintats per aquest ordre sant Jaume, sant Francesc d’Assís, sant Ignasi de Loiola, sant Josep de Calassanç i sant Antoni Maria Claret. Curiosament, el fundador dels claretians surt esmentat encara com a beat perquè justament va ser canonitzat l’any 1950, any que es consagrà de nou el temple.

A la paret dreta de la nau, hi ha els dos quadres restants, que són una mica més petits. El més proper a l’altar testimonia el compliment del Vot de poble d’Igualada a la Mare de Déu de Montserrat, vot que es va perpetuant des de 1515 quan un greu brot de pesta va arrasar la ciutat i va motivar que els igualadins s’encomanessin a la verge Bruna.

El tercer i darrer quadre representa la Batalla del Bruc ocorreguda durant la Guerra del Francès. Hi veiem el famós timbaler amb la bandera del Sant Crist d’Igualada amb la següent inscripció: ‘Retorn dels igualadins després de la victòria del Bruc obtinguda contra les hosts franceses l’any 1808 sota els plecs de la bandera del Sant Crist miraculós en els vessants de Montserrat’.

Una capella dissenyada fins al darrer detall

En concebre la restauració d’aquesta petita capella, Miquel llacuna va voler dissenyar-ne tots els seus detalls. És per això que també són d’autoria seva els canelobres i la creu de l’altar, la bonica làmpada del sostre així com la reixa de l’entrada, que fa de cancell.

Convé destacar que tot el petit temple respira un aire montserratí, com ho demostren els escuts dels bancs o bé la porta d’entrada, amb simbologia tant mariana com montserratina a les reixes. Com a curiositat, al cancell s’hi conserva la campana que als seus inicis estava instal·lada al petit campanar que tenia la capella i que d’ençà de la reforma posterior a la Guerra va desaparèixer.

Un espai ben aprofitat

Si bé la capella no està oberta cada dia, des de fora estant es pot veure la imatge gràcies a les llums que des de la llibreria s’encarreguen d’obrir diàriament i que en permeten veure l’interior. Juntament amb la família de Josep Llacuna -que des de la remodelació mai s’ha desvinculat de l’oratori- l’equip de la llibreria vigila que a aquesta capella tan estimada pels igualadins no li falti de res. ‘Per la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat s’hi fa una missa amb molta concurrència de fidels que venen a portar flors i ciris durant tot el dia’ destaca Concepció Ramió.

La capella no només té un ús religiós sinó que en estar al costat de la llibreria, durant l’any l’espai també s’aprofita per a actes culturals de petit format com presentacions de llibres, tertúlies literàries o concerts de músics i estudiants locals, actes que complementen el seu ús espiritual i li donen vida.

Com a curiositat, podem explicar que en plena pandèmia de la Covid-19, l’any 2020, el magatzem de la llibreria va patir un incendi i molts dels llibres es varen poder salvar traslladant-los momentàniament a la capella, que va omplir-se de llibres. ‘Sort en vam tenir de la capella aquells dies’ exclama Concepció Ramió.

Ben segur que aquest bon veïnatge és la sort compartida d’aquests dos espais que cada 23 i 27 d’abril viuen el seu moment més intens i especial.