Ramon Bassas –CR “Quan estaven fent la nova terminal de l’aeroport Josep Tarradellas - El Prat, sota la direcció de l'arquitecte Ricard Bofill, ens van trucar des d’AENA per dir-nos que tindríem una capella i que si des del bisbat de Sant Feliu ens en podríem fer càrrec. Es veu que antigament n'hi havia hagut una. Així que m’ho van encarregar a mi”, m’explica en Florenci Travé, un actiu diaca adscrit a la parròquia de la Mercè del Prat de Llobregat. Descobrim un nou santuari aquest estiu a 'En capella'.
Així que van començar a treballar un protocol i, per decret del bisbe Agustí Cortés amb data de 10 de maig de 2013, l’espai compta amb l’autorització perquè “s’hi pugui celebrar la Santa Missa, observades fidelment les disposicions canòniques i les normes litúrgiques vigents i fet l’acord entre AENA i el bisbat per a la gestió de la capella”, m’informa, per la seva banda, el secretari general del bisbat, Joan Pere Pulido.
La decoració respecta la línia minimalista de l’aeroport. Una creu prima amb la figura del Crucificat, una obra de Francisco Farreras procedent de la Fundació Enaire, i una imatge, col·locada posteriorment, de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la diòcesi i donada pel monestir que l’acull, fan de punt de referència.
També hi destaca la Mare de Déu de Loreto, patrona de l’aviació, protagonista d’un quadre que hi ha a la paret, “fruit de la jubileu laurentà que es va celebrar el 8 de desembre de 2019 amb motiu del centenari de la proclamació del seu patronatge”, segueix Pulido. Situada a la planta d’arribades de la Terminal T1, just al costat de l’Oficina de Turisme, la capella és oberta al públic tots els dies, de 6:00 a 22:30 h, “tot i que per motius de seguretat, des de fa poc si algú hi vol entrar a pregar o a reflexionar o el que vulgui ha de demanar-ho per telèfon”, observa Travé.
—I s’hi fan misses?— li pregunto al diaca.
—Sí, però a demanda. Acostumen a ser grups reduïts amb un capellà, tot i que de vegades també he de buscar-ne un o, si ho prefereixen, vinc jo mateix a fer una celebració de la paraula. No hi caben més de trenta persones, però, i ens ho han de dir amb alguns dies d'antelació, uns tres o quatre almenys.
—I aleshores vostè ho disposa
—Sí. Miro què cal, els responc, i aquell dia ho tenen tot preparat. De fet, un cop al mes, amb un ajudant, revisem que tot estigui correcte i no hi falti res, també en una petita sagristia camuflada a la paret.
—I en quin idioma fan les misses, si els cal un capellà?
—N’oferim en català, castellà i anglès.
—Ja és ben curiós aquest servei
—I tant! Jo dic que és oferir un lloc al no lloc— acaba Florenci Travé fent un cop d’ull al famós concepte que aplicava precisament als aeroports Marc Augé, que va morir ara fa pocs dies.
Un oratori multiconfessional
Cent metres més enllà, amb una estètica al punt mig entre l’asèpsia i l’acolliment, hi ha una altra capella, un oratori, de fet, que serveix a qui vulgui per pregar o estar-se una estona en silenci, sigui o no del ritu catòlic, i que aprofiten sobretot viatgers d’altres religions. Tenen un horari idèntic i un funcionament independent.
Entre tants vols, esperes i viatges pel cel, que no saps mai on ets, lost in translation, dues capelles et posen a lloc. El lloc.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.