Estem fets d’històries

(Toni Pou -ISCREB) L'Església sovint ha sigut guardiana de les arts i les humanitats, amb el Concili Vaticà II es va proclamar ella mateixa "experta en humanitat". Per això em sembla que pot ser vist com un bon auguri que l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona ofereixi un Diploma d'especialista universitari en mitologia i simbolisme. L'Institut té grans professors en filosofia, interpretació, bíblia, en clàssics grecs, simbologia religiosa, mitocrítica, i altres ciències humanes que poden fer parlar els mites i els símbols més antics, a l'home i la dona d'avui.

Com diu Eduardo Galeano: "Els científics diuen que estem fets d'àtoms, però a mi un ocellet m'ha dit que estem fets d'històries". Els relats que ens contem repetitivament perquè ens han marcat, els que ens han ensenyat de petits, els que la societat ens ha transmès, i tants d'altres. Configuren la nostra manera de veure el món: són la nostra mitologia. Com deia, l'enyorat P. Lluís Duch, antropòleg i monjo de Montserrat, la vida humana és sovint paradoxal, una conjunció entre la raó (la lògica, el concepte, l'anàlisi) i el mite (la intuïció, la imatge, la narració): la vida és "logomítica". I part de la salut psíquica consisteix a equilibrar aquestes dues dimensions.

Els mites i els símbols ens ajuden a elaborar el que ens fa mal, el que a vegades queda reclòs en el cos en forma de malestars psicosomàtics, insomnis, buidor existencial. Els mites són contes universals, o expressions de l'inconscient col·lectiu (com diria C.G. Jung) que ens transmeten el saber intuïtiu que han anat forjant les civilitzacions al llarg del temps, i a la vegada són "transformadors" d'energia psíquica.

Quan parlem de mitologia hem de parlar també de la Bíblia. Eliminant el sentit pejoratiu que té la paraula "mite" de narració falsa, hem de descobrir com molts passatges bíblics usen el gènere literari mític per expressar el seu missatge. Admetre això no té res a veure en voler negar el caràcter testimonial dels relats bíblics, sinó que és admetre que la Bíblia és també literatura, i només des de la mirada del literat un pot descobrir totes les seves riqueses. La Bíblia és literatura, és mítica, però també és creadora de literatura, d'altres mites, d'art. El literat canadenc Frye (1912-1991) qualificà la Bíblia com el codi de la cultura occidental; en ella trobem els grans relats que han configurat la nostra imatge col·lectiva des de fa mil·lennis.