×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Històrica visita. Així han qualificat la gran majoria de mitjans de comunicació el viatge apostòlic del papa Francesc als Emirats Àrabs que va tenir lloc del 3 al 5 de febrer de 2019. Però, vist amb unes setmanes de perspectiva, quina és l'anàlisi d'aquesta històrica trobada i quins són els punts importants que es deriven del document signat entre el Gran Imam sunnita d'Al-Azhar, Ahmed Al-Tayeb, i el papa Francesc? La Comunitat de Sant’Egidio juntament amb la Delegació de Diàleg Interreligiós de l’Arquebisbat de Barcelona, la Federació del Consell Islàmic de Catalunya (FCICAT) i la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) han organitzat aquest dimecres una jornada d'estudi i reflexió sobre el tema.

"Tos vam quedar parats pel significat de la visita de Francesc als Emirats Àrabs", ha afirmat el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan. Joan apunta al nou pas entre Islam i Catolicisme que el viatge suposa, però reconeix que manca encara "perspectiva històrica per veure tota la rellevància d'aquest viatge".

Un viatge, el primer d'un pontífex  a la península aràbiga, que ha estat seguit arreu del món amb expectació i perplexitat. "Per què els Emirats Àrabs", s'ha preguntat el responsable de Sant Egidio a Barcelona, Jaume Castro, i ha assenyalat alguns punts que Andrea Riccardi, fundador del moviment de Sant Egidio, ha expressat aquests darrers dies. La necessitat "de trobar interlocutors en l'Islam", i sobretot fer-ho en la figura de l'imam el-Tayeb, és el punt clau per a Castro.

L'esperit d'Assís

Castro ha recordat que el papa Francesc durant el viatge ha utilitzat paraules potents com 'fraternitat'. "El Papa ha desterrat el concepte de violència en el cor del món musulmà", i ha demanat alhora "viure com a germans". Una petició del pontífex que neix de l'esperit d'Assís, la trobada anual que va impulsar el papa sant Joan Pau II l'any 1986, i que ininterrompudament s'ha continuat organitzant. Per a Castro el viatge als Emirats Àrabs és un clar exemple que "l'esperit d'Assís ha fet penetrar en l'Islam una obertura", i un exemple dels molts que ja es viuen a casa nostra "quotidianament als nostres carrers".

Però el document signat per tots dos representats religiosos és paper mullat com han apuntat algunes persones i mitjans de comunicació? Quina és, doncs, l'eficàcia de trobades com la d'Abu Dhabi? Les llavors, recorda Castro, "requereixen paciència i temps". El document denuncia la violència i la guerra associades a les religions, "missatges que fa molts anys que s'escolten, i que fan constatar que en els Emirats Àrabs l'Esperit d'Assís ha penetrat en el món islàmic".

El president honorari de la Fundació Joan Maragall, Antoni Matabosch, ha estat l'encarregat de clarificar el context històric i alguns dels fets que històricament s'han viscut i que fan d'aquesta trobada un gran pas endavant. Matabosch ha reconegut que "hem d'acceptar la història i purificar la nostra memòria històrica" ja que si no es reverteix, afirma, "no es pot fer diàleg". Matabosch advoca per crear una nova memòria històrica, "tots tenim la culpa de certes coses, cal crear un nou clima en una nova època".

El document, per al sacerdot, "és un intent per canviar la història i començar una fraternitat i un acostament". És un fet important, explica, "i si en parlem, esdevindrà fet històric".

Les idees bàsiques del document es basen en l'afirmació que tots els éssers han estat creat iguals en drets i lliures, "amb una dignitat intrínseca". Matabosch ha explicat que tots els éssers estem cridats "a ser persones humanes, a tenir drets i deures envers Déu, i amb una responsabilitat afegida amb la vida, amb la natura i envers les altres persones", tal com indica el títol del document, 'La fraternitat humana'.

La culminació d'anys de diàleg 

Per a Mohamed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya i secretari general de la Federació Islàmica de Catalunya, la trobada als Emirats Àrabs és "exemple del que ja es fa i es viu aquí envers el diàleg". Halhoul ha posat com a exemple el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). "Les nostres religions són font de valors", ha expressat. També ha recordat que el profeta Muhàmmad afirma que 'qui sigui enemic d'un cristià no podrà ser deixeble del Profeta'. "També l'Islam parla de diversitat i totes les escoles parlen sempre de les minories", ha afirmat Halhoul.

La trobada històrica a Abu Dhabi és per a Halhoul "la culminació d'un diàleg que es va iniciar l'any 2013 entre la Santa Seu i el món musulmà". Ha remarcat també altres gestos del papa Francesc cap a la comunitat musulmana com la tradicional felicitació del Ramadà, la visita a Jordània i Egipte, o al proper viatge al Marroc a finals del mes de març.

El director del Secretariat Diocesà de Relacions Interreligioses de l'arquebisbat de Barcelona, Joan Hernández, ha finalitzat la sessió remarcant que sovint el papa Francesc parla "per a creients i no creients". Ha recordat així que les primeres paraules que va dir el pontífex als Emirats van ser 'as-salamu alay-kum'. "El Papa va sortir a l'encontre i va anar fins a Abu Dhabi per trobar l'altre".

Hernández ha clos recordant que el Papa també fa una crida a tothom "per anar plegats a l'arca de la fraternitat i per habitar en una casa comuna". Tots som iguals, ha afirmat, "i cal acceptar l'altre i estimar-lo amb el cor".