L'Església presenta els resultats de l'enquesta sinodal a 500 persones en situació de pobresa

Lucía Montobbio –CR ‘Fer teologia des de les perifèries existencials’ és el projecte del Dicasteri Vaticà pel Servei del Desenvolupament Humà Integral que ha donat veu a 508 persones en situació de pobresa de més de 40 ciutats del món. Per primera vegada, s’ha presentat aquest divendres a la parròquia de Santa Anna de Barcelona en el marc de la ‘Trobada Esglésies Hospital de Campanya’ que s’ha celebrat de l’11 al 14 d’octubre. Del procés d’investigació, el repte principal que n'ha sortit és la renovació eclesial i teològica.

La proposta, que també es presenta aquest dilluns a la tarda al Seminari Conciliar de Barcelona amb motiu de l’acte inaugural del curs de Càritas Diocesana de Barcelona, neix del desig que té el papa Francesc d’incloure l’experiència dels pobres en el procés sinodal. Sergio Massironi, membre del dicasteri pel Servei de Desenvolupament Humà Integral i responsable de coordinar el projecte ‘Fer teologia des de les perifèries existencials’, explica que el projecte queda integrat en “el procés de reforma de l’Església”.

Tres reptes pel futur

Les entrevistes amb el mig centenar de persones s’han transcrit i registrat. La intenció és que, els informes que es redactin a partir d’aquesta investigació no només incloguin paraules dels teòlegs, sinó que també expressions directes de les persones entrevistades a les perifèries. “Només amb això ja entreveiem com la teologia pot renovar-se a partir del sensus fidei fidelium, el sentit de la fe dels fidels”, ha dit Massironi. Aquesta renovació eclesial és el primer repte que es desplega de la investigació. “En veig dos més”, hi ha afegit. ´

El segon punt és el de la renovació teològica. Massironi ha recordat les paraules del responsable teològic i secretari doctrinal de la congregació del Dicasteri per la Doctrina de la Fe, Armando Matteo: “Els teòlegs avui dia només parlen una llengua que entenen els teòlegs i només es dediquen a problemes interns”. Aquesta actitud es veu, igualment, en tota l’església que sovint es mostra introvertida i auto referencial. En canvi, “la força de la perifèria és recordar-nos la vida de tots”, ha parafrasejat Matteo.

El tercer repte és com tornar a les persones que han donat el seu temps, la seva fe, les seves paraules al projecte. “Aquells qui s’han deixat entrevistar no poden ser mines de les que hem anat a extreure tresors, i després nosaltres marxar amb el tresor i no tornar mai més”, ha reflexionat Massironi.

“Si crec en Déu és per Jesús”

A Barcelona, la coordinadora del projecte és la monja benedictina Teresa Forcades, qui també ha intervingut durant l’acte de presentació. El rector de Santa Anna, Peio Sánchez, que ha presentat l’acte, ha convidat a alguns membres d’aquest equip a compartir la seva experiència. En aquesta línia, Victòria Molins, religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, ha compartit que està acostumada a aprendre molt dels pobres. Ella ha destacat “la presència clara de què l'Esperit ha estat en les converses mantingudes”. “Tots els entrevistats han afirmat que tenen un tracte directe amb Déu, que no a través de l’Església”, hi ha afegit.

Ha continuat la directora del Lloc de la Dona, Maria del Mar Galceran, subratllant la capacitat de dialogar “de tu a tu”. "Tenen una facilitat sorprenent de parlar sobre la relació íntima que tenen amb Jesús i amb Déu, com se senten amats per Déu, i això els salva, els dona força enmig de situacions desesperants", ha dit.

Eduard Sala, responsable d'Acció Social Càritas Diocesana Barcelona, ha destacat la relació personal que tenen els pobres amb un Déu que “els sosté, que està present sempre, que els accepta sense cap mena de judici”. "Sovint entren a esglésies on cerquen seguretat i on són saben que són acceptats com són sense ser jutjats".

El capellà Pedro Baya i l’educador social Miguel treballen junts al centre Hogares de Cristo, a Buenos Aires, una granja on s’acompanya a persones toxicòmanes. Tots dos han explicat que la riquesa en el pobre és la fe. "Anem al pobre perquè tenen la fe que un voldria per a ell, tenen aquest tresor, els escoltem perquè és a ells que Déu els relata el seu secret."

Manuel Garrido, persona entrevistada per l'equip de Barcelona, també ha intervingut en l’acte. “Es tracta d’un projecte molt important”, ha assegurat. En la seva intervenció, ha compartit la seva resposta en ser preguntat per qui és Déu: “Si crec en Déu és per Jesús, a partir de Jesús, Déu representa i diu, per damunt de tot fet raonable".

De les càtedres a les perifèries

“L’investigació no ha estat només una feina d’algun teòlegs que han expressat la seva sensibilitat”, ha explicat Sergio Massironi. També s'han fet presents representants de l'església, del Dicasteri per a l'evangelització, del Sínode dels bisbes, de la Doctrina de la Fe, i del Dicasteri pel desenvolupament humà integral."

La idea va començar amb el desig de profunditzar en les reflexions del Papa Francesc. "Volem evitar allò que després d'un papa teòleg, ve un papa pastor, i així separar la teologia de la pastoral". El pensament del papa Francesc, que és continuista amb el Vaticà II, té un vincle estret amb la revelació, amb el misteri de l'església. "Això implica escoltar tots els membres de l'església, inclosos els que viuen a la perifèria", ha explicat el responsable del projecte.

El projecte lliga dos extrems, que aparentment, són oposats. "L'extrem del pensament cristià, el del pensament del papa Francesc, i l'extrem de qui viu a la perifèria, dels col·lectius marginats." El repte dels teòlegs, durant la iniciativa, ha estat deixar les universitats, les seves càtedres i anar a escoltar a persones que viuen a les perifèries.

Això, directament té a veure amb el misteri de Déu “ja que quan Déu ha volgut acostar-se a nosaltres, s'ha encarnat, i s'ha fet pobre, els pobres són els nostres evangelitzadors, no són només persones que necessiten el suport de l'església; són membres vius dins de l'església que l'evangelitzen i la retrotrauen al cor de la seva missió”, ha determinat Massironi.

Dues maneres d'escoltar als pobres

Durant la tardor de 2021, van quedar ja conformats els 6 grups de teòlegs participants. Un per cada continent. Tots ells, prèviament, s'havien llegit els documents: Evangelii gaudium, Laudato si’, Fratelli tutti; de la mateixa manera van revisar la bibliografia del seu territori per compilar els punts més controvertits, més innovadors. Amb aquesta base, es van acordar 10 punts dels quals parlar amb persones que viuen situacions de pobresa.

"Una vegada vam tenir aquests 10 temes comuns per tots els continents, el repte va ser pensar en com elaborar una entrevista, el risc era fer preguntes recíproques, o fer que les persones ens parlessin de temes que ens interessessin més a nosaltres que a ells mateixos", ha descrit Massironi.

Es tractava d'entendre com escoltar, què escoltar, i quines persones podien escoltar millor. Aquestes són les preguntes que Teresa Forcades, i l'equip de Barcelona, es van fer. Mitjançant la seva reflexió es van proposar dues maneres efectives d'escoltar.

La primera va ser l'entrevista llarga i semiestructurada on la persona pot parlar lliurement, i l'entrevistador té un ventall de preguntes curtes i directes que pot, o no, fer i les pot endreçar en l'ordre que vulgui. Preguntes com: "qui és Déu?, qui és Jesús?, què és la Bíblia?, què és el pecat?, què és l'home o la dona?, què és el mal?, què voldries dir-li al papa Francesc?, què t'agradaria que et preguntés el papa Francesc?" La segona manera d'escoltar suggerida va ser la dels grups de debat i discussió, centrats en els 10 temes acordats.

Teresa Forcades, coordinadora del projecte a Barcelona, ha presentat la fomentació bíblica del projecte fent referència a l'evangeli de Lluc. "Lluc ens explica que Jesús va ser guiat per l'Esperit quan ell va dir, entusiasmat, et dono les gràcies, Pare, perquè has amagat aquestes coses als savis i als entesos, i les has revelades als petits, als que no conten".

L'experiència de parlar amb les persones que viuen a la perifèria revela que "tenen paraula pròpia, el que passa és que sovint la societat no se la dona". Després d'aquesta experiència d'escoltar la paraula de les persones que viuen situacions de pobresa, el que se li demana a la teologia és que es reflexioni sobre aquestes paraules "lluny de desprestigiar allò que s'ha escoltat”. Aquest és el sentit de l'elaboració teològica: “Que s'elabori a partir de l'experiència, del que s'ha viscut; s'exigeix a la teologia que tingui aquesta arrel, i no una altra".

En què consisteix l'evangelització?

Forcades ha posat l'exemple del Josep, una persona entrevistada per l'equip de Barcelona. En ser preguntat per què li agradaria que el papa Francesc li preguntés, va respondre: "m'agradaria que em preguntés si soc feliç". A continuació, l'entrevistador li va formular aquesta pregunta, a la que Josep respongué "de vegades sí, altres no, com tothom."

Aquesta pot semblar una resposta banal "però si anem més enllà, veiem que el que volia Josep és ser reconegut com a un subjecte digne de felicitat". El seu testimoni toca de ple l'evangelització de l'església perquè "en què consisteix l'evangelització?, en expandir el contingut doctrinal o en reconèixer a les persones reconeixent aquell subjecte que cerca felicitat?", ha preguntat Forcades.

Tot seguit exposa l'exemple de l’Edwin que, en ser preguntat pel pecat, va respondre que el pecat és fer mal a l'altre, i que el pitjor dels pecats és l'omissió. "És una resposta concreta, senzilla, aguda i reveladora." És una resposta que a Forcades li recorda a testimonis com Nelson Mandela o Martin Luter King. "El mal no només és causat per qui ha fet mal, sinó per aquell que deixa de fer el bé". A partir d'aquestes respostes la teologia pot ser renovada. "Aquestes paraules ajuden a treure la pols a quelcom que pensem ja saber, és un repte directe per a la nostra praxi eclesial i personal", ha explicat Forcades.

A més, ha afegit, que durant la trobada amb l’Edwin també es va reflexionar sobre el judici. "El discerniment sovint apareix a l'església, allò que ens ajuda a diferenciar entre el bé i el mal". En canvi, a les perifèries, el més important és no jutjar. "Ells mateixos saben que si hi ha moment de judici, els primers que no el passaran seran ells, esperen el perdó Déu, i de fet, aquí radica l'esperança cristiana".

Doctrina i pastoral han d'anar de bracet

Des del punt de vista de l'assessorament teològic i episcopal, ha estat acompanyant el projecte, l'arquebisbe de Lima, Carlos Castillo. L’arquebisbe ha recordat que, per al papa Francesc, la trobada entre doctrina i pastoral no és opcional. "És constitutiva d'una teologia que pretén ser eclesial, no podem ignorar els somnis i les preocupacions del poble si volem considerar el principi d'encarnació", ha dit.

També ha afegit que el Papa té en conta els pobres, no perquè els glorifiqui, sinó perquè són el camí de Déu en la història, Déu es revela als últims a la història.

Castillo s’ha mostrat preocupat perquè en el moment de presentar el material recollit, tot es quedi en "que maco, que preciós" i no es vegi l'envergadura de les entrevistes. És per això que troba necessari elaborar una bona aproximació teològica. "Hem d'esforçar-nos per fer una síntesi que abraci les expressions que els pobres ens han donat, i per elaborar, posteriorment, reflexions teològiques." Desitja que els testimonis recollits a les perifèries entrin “per la porta gran”.