Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) El sindicat AMRC, el sindicat de docents de religió majoritari a Catalunya, informava fa unes setmanes via Twitter que hi havia vacants de religió a centres de Barcelona. Falten professors i mestres de religió? Quina és la titulació que demanen i la realitat que es troben avui els qui volen dedicar-se a impartir la classe de religió catòlica?

Per impartir classe de religió el que es necessita és comptar amb una carrera civil, que doni accés a ensenyament. Es necessita també el nivell C de català i una formació específica, la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica, que s’anomena DECA. Per a impartir religió a primària són necessaris 24 crèdits i per a secundària 180 crèdits. Això pel que fa als requisits acadèmics. Es necessita, a més, comptar amb la proposta del bisbat corresponent. Sense la proposta del bisbat, l’administració no pot contractar cap docent per fer religió catòlica.

Pere Micaló, director del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió i delegat d’ensenyament del bisbat de Girona, afirma que fa dos anys tenien manca de professorat de religió amb titulació completa. “No els teníem, i en alguns bisbats ens trobàvem amb dificultats per proposar persones amb tota la titulació exigida”.

Van demanar aleshores al Departament d’Educació que els permetés proposar professors sense la titulació específica acabada, però amb un mínim d’estudis. El curs següent els van contestar afirmativament a la seva proposta. La proposta demanava que per a infantil i primària es tinguessin en el moment de la contractació la meitat dels crèdits aprovats i que durant aquell curs escolar es comprometessin a aprovar-ne la resta. L’altra proposta era pels de secundària. Es proposava que tinguessin una tercera part dels crèdits aprovats i que els altres els aprovessin en un període màxim de tres anys.

La proposta es va acceptar, per tant ara els bisbats poden proposar persones sense tota la titulació (DECA) acabada. Tot i així Micaló reconeix que en algunes diòcesis “encara hi ha manca de professorat de religió”.  Totes les places a la majoria de diòcesi estan cobertes, sigui amb professorat amb tota la titulació o amb mitja, però explica que en alguna diòcesi “si cal alguna substitució no es té ningú per cobrir-la”.

Ser mestre i professor de religió avui

Però quina és la realitat que es troba un professor de religió catòlica avui dia? En Gregori Hidalgo és professor de religió a infantil i primària a tres escoles públiques de Barcelona i delegat sindical per Barcelona al sindicat AMRC. Té 27 anys i treballa dos dies a l’escola Provençals del barri de Sant Martí, un dia i un matí a l’escola Gayarre del barri d’Hostafrancs, i un dia més a l’escola Emili Juncadella, del barri de Sant Andreu. Va començar de mestre de religió l’any 2015.

Diferent és el cas del José Àngel Borja. Té 53 anys i és professor de religió a secundària en un institut d’Anglès, del bisbat de Girona. Té una jornada completa a l’institut, amb una mitja jornada alliberada pel sindicat AMRC. L’institut compta amb una altra persona que fa la substitució de la seva mitja jornada alliberada. En José Àngel va començar a ser professor de religió l’any 1992.

“A primària sol passar que per omplir una jornada completa calgui anar a diversos centres diferents”, explica Pere Micaló. A secundària es contracta o bé una mitja jornada, o bé una jornada sencera, i llavors no passa. “Però això passa en altres docents de primària i no és significatiu”, matisa.

Micaló reconeix que sempre posa sobre avís als nous joves que volen dedicar-se a impartir religió. “Sempre els dic que per ser professor de religió un no pot fer-se un plantejament de per vida, començar de jovenet a donar religió i acabar jubilant-se fent el mateix”. Els recomana "que entenguin impartir religió com un pas a la seva vida, com una iniciació a la docència, però no com una cosa continuada”.

Una jornada sencera, tres escoles diferents

En Gregori Hidalgo va estudiar Magisteri amb la menció d’Educació Física, i a part va fer l’optativa de DECA. Sempre li havia agradat molt la religió, a banda de ser creient practicant, sempre havia tingut una certa afinitat, i va pensar que l’Educació Física treballa molt la part física i la religió la part espiritual, més emocional, i que es podien complementar. El primer any en acabar va veure la borsa de l’arquebisbat de Barcelona oberta, es va inscriure i va començar a treballar l’any 2015. “El primer any que vaig començar de mestre de religió ho vaig fer a l’escola Concepción Arenal del barri de Sant Martí de Barcelona, el segon i tercer any vaig treballar en dues escoles, l’any passat ja vaig començar a anar a tres escoles i aquest any he tornat a repetir en tres escoles per complementar i poder arribar pràcticament a jornada sencera”, explica.

El primer any li va tocar una escola de màxima complexitat al barri de Sant Martí. Era de difícil cobertura, ningú l’agafava, i portava molt de temps sense mestre de religió. Li van comentar i en principi era només per tres setmanes, tot i que va acabar fent tot el curs sencer. “És cert que les primeres setmanes van ser molt complicades, no ho vaig passar gens bé, però després vaig gaudir molt i amb els companys de claustre vam fer molta pinya i inclús encara tenim contacte”.

No acceptaven la matèria de religió a l’escola potser? Tot i que coneix casos de rebuig de la religió per part d’escoles, aquest no va ser ni és el seu cas. “A mi sempre m’han respectat moltíssim, inclús alguna vegada se m’ha demanat una classe per a tothom per tractar i treballar alguna festivitat”. Reconeix que hi ha molts companys que entenen que la religió no només serveix per no ser analfabet de la pròpia cultura sinó que serveix per respectar i entendre més qualsevol altre país.

En Gregori deixa ben clar a les reunions amb pares que la classe de religió “no és catequesi”. A l’escola, afirma, “s’ensenya una cultura i una religió que, lògicament, fa més èmfasi en la nostra, la judeo-cristiana”, però que no implica que no es treballin les altres, “i més en una escola pública on la característica principal és la diversitat”.

La religió, una aposta adaptada al centre

En José Àngel Borja va estudiar Història, tot i que tenia pendent des de sempre estudiar Teologia. Una vegada acabada la carrera i buscant feina, es va plantejar perquè no fer que allò que li agradava, la teologia i la religió, fos la seva vocació i la seva feina. Es va posar a estudiar Teologia, que posteriorment es va convertir en Ciències Religioses, i va començar a treballar de professor de religió. “Vaig entrar en el món de l’ensenyament a través de la classe de religió”, explica amb orgull. Va haver de cursar l’actual DECA, que en el seu temps s’anomenava DEI, i passar també el filtre de la proposta del seu bisbat. Els mateixos requisits que ara.

En aquests anys i des dels seus inicis confessa que les coses a classe han canviat, “tant la matèria com l’institut”.  Quan ell va començar ho va fer a Olot, a Formació Professional La Garrotxa, on tenia alumnes que feien agrària, metall, electricitat, administratiu, sanitari... i on una de les matèries era la religió. Ara la cosa és diferent, explica.“Ara són alumnes que trien l’assignatura de religió i pel que estan estudiant és per tenir el graduat en l'ESO”.

L’Institut on està ara, a Anglès, compta amb moltíssima diversitat. “Tenim una gran part d’alumnat que no creu, hi ha catòlics, si més no cristians culturals, hi ha musulmans, sikhs, protestants o d’altres confessions”. El que es va plantejar l’Institut va ser com poder integrar aquesta diversitat a través d’un nexe comú que seria la religió. Van fer una cultura religiosa i de fet és el que fan actualment. Amb la normativa vigent actualment, els alumnes han de triar una religió, per tant en principi molts sí que s’apunten a la religió, i hi ha alguns que s’apunten a religió catòlica. Qui no fa religió ha de fer cultura i valors. En el seu institut, però, la religió “és quasi un projecte del centre, perquè és una forma d’integrar la religió”.

En José Àngel explica que no segueix al peu de la lletra el currículum perquè, entre altres coses, considera“que no és possible fer-ho”. A la seva assignatura a principis de l’ESO té pocs alumnes apuntats, però a mida que passen els cursos els alumnes van augmentant força. “A 1r d’ESO puc tenir classes amb 7 alumnes i a 4rt d’ESO tenir una vintena. Suposo que és quan poden triar lliurement i veuen de què va la matèria que s’animen i s’hi apunten”.

La classe de religió

Afortunadament, explica, pertany a un bisbat, el de Girona, en què s’entén el tema de la classe de religió i s’entén la realitat dels centres. “Va haver-hi una comunicació del delegat episcopal d’ensenyament cap al professorat de religió en què ens deia que nosaltres som els qui coneixem la realitat de cada centre i que adaptéssim els continguts a aquesta realitat. I és el que estem fent”.

I és en aquesta línia que s’expressa Pere Micaló, delegat d’ensenyament del bisbat de Girona. “La meva opinió sobre la classe de religió és molt clara, cal adaptar el currículum establert a la realitat de l'alumnat i no al revés". Micaló recorda que actualment només un 10% de l’alumnat a secundària escull la classe de religió, “són números preocupants”. Micaló reclama un pacte d'Estat per fer front a la polèmica classe de religió.  “Si no entenem aquesta matèria com un problema d'identitat de país, que l’analfabetisme religiós és un problema de país, fins que no entenguem això no podrem sortir d’aquí. Si a nivell social, i també eclesial, seguim pensant que és un problema de l’Església, malament”.

Però si els continguts que s’imparteixen ja generen un maldecap a les escoles i al professorat, també ho generen els requisits per accedir a impartir religió. “Per ser professor de religió també hem de dir que s’ha de tenir una mínima vocació i experiència religiosa”, afirma José Àngel Borja.“No pot ser, entenc jo, que un no cregui i faci de professor de religió, es fa difícil”. José Àngel creu que és important “tenir una mínima coherència de vida, ja que cal creure’s allò que expliques, el que no pot ser és agafar-se la matèria com si fos una cosa neutra i asèptica”.

La proposta del Bisbat, un filtre polèmic

Els requisits formatius són elevats, com en d’altres, reconeix, però també hi ha el requisit de la proposta del Bisbat. “És un tema polèmic perquè qui dona la titulació és la pròpia Església Catòlica, a través de la DECA, i que després que et donin la titulació i vegin que ets competent en la matèria, et diguin que per treballar també cal que et proposin, que has de tenir la seva confiança, doncs dificulta l’accés”.

El mateix opina i pensa en Gregori Hidalgo. “Posem per exemple ser professor d’Educació Física. Imagina tenir totes les titulacions però que encara hagis de fer com unes proves externes a banda per poder accedir a ser professor d’educació física en un gimnàs, en un centre d’alt rendiment.... és aquesta la realitat en el cas dels professors de religió. Tot i que tinguis la titulació específica per impartir les classes de religió, et cal un pas més, la proposta que t’ha de donar el bisbat”.

I el problema rau en que cada bisbat canònicament és autònom a l'hora d'aplicar els criteris pels quals es proposa un candidat. “Si cada bisbat té un filtre diferent i busca un perfil diferent es fa molt complicat”, creu en Gregori. “En principi la DECA ja és una titulació que dona la Conferència Episcopal, ja hauria de ser aquest filtre quan estàs aprovat, si cal un filtres més, quin tipus de filtre cal més si el filtre important ja és la titulació de la DECA que dona l’Església?”.

En Gregori confessa que ha tingut l’oportunitat d’estudiar oposicions i no ho he fet. També ha tingut l’oportunitat d’anar a treballar a altres escoles concertades i tampoc ha volgut. “He tingut molt clar que el meu objectiu és continuar com a mestre de religió i continuar garantint a les famílies que aquest dret que tenen es pot complir”. Si no hi ha mestres de religió, el dret que tenen les famílies com es podrà complir, es pregunta. És un peix que es mossega la cua. “Si no hi ha mestres de religió, què passarà? El dret que tenen les famílies no es podrà exercir perquè no hi haurà ningú que l’exerceixi. Això des que he començat ho he tingut molt clar, que mentre pugui i la religió continuï sent matèria, vull formar part del cos de mestres de religió”.

Ara bé, falten mestres de religió a Barcelona? No hi ha gent amb titulació? En Gregori respon que gent “hi ha”, i que li consta que hi ha gent que s’ha presentat a les ofertes però que creu “que no donaven el perfil que es buscava”. Quan ell va estudiar el Grau, i el va acabar el juny del 2015, de la seva promoció 67 persones van estudiar la DECA. “Hi ha qui treballa en escoles públiques com a mestres de religió, altres que estan a escola concertada que també et demanen la DECA”. Afirma que gent amb titulació hi ha, “gent amb ganes de treballar també hi ha, i gent molt vàlida, tenen ja la DECA, estan preparats per donar la classe de religió”. Per què, llavors, hi ha vacants de professors de religió?