Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(ICAC) Coincidint amb la celebració de santa Tecla a Tarragona, l’investigador de l’Institut Català d’Arqueologia (ICAC), Jordi López, ha donat a conèixer dues medalles emeses a Tarragona relacionades amb la patrona de la ciutat. Aquestes peces, fins ara inèdites, han estat conservades en col·leccions particulars i només se’n coneix un exemplar de cadascuna.

La primera d'aquestes medalles va ser encunyada probablement per celebrar la inauguració de la capella de Santa Tecla de la Catedral, l'any 1775. És ovalada, de llautó, i per les seves característiques iconogràfiques i tipològiques és del segle XVIII. En l'anvers figura la imatge de santa Tecla dempeus que sosté una tau amb la ma dreta i una palma amb l’esquerra. Al darrera, un lleó ajagut, amb la llegenda ‘Santa Thecla’. En el revers, la relíquia del Sant Braç sostinguda per dos àngels afrontats sobre núvols i la llegenda ‘Sant Bras’.

Aquesta medalla es va emetre per commemorar alguna efemèride relacionada amb el culte a la santa a Tarragona, i per la seva pròpia datació només hi ha dues celebracions importants que es van materialitzar en grans festes a la ciutat, els anys 1692 i 1775. Les primeres s’organitzaren per celebrar l’atorgament, per part de la Santa Seu, del ritual propi de la santa per a l’església de Tarragona. L’altre fet destacable és la construcció de la capella de santa Tecla, iniciada el 1760 i inaugurada l’any 1775 amb grans festes. Per l’estil de la medalla sembla que lliga millor amb l’esdeveniment més modern, és a dir, la inauguració de la capella.

La segona medalla estudiada és de plata, de forma octogonal. En l’anvers hi ha, al centre, una lira emmarcada amb dues branques de llorer i a sota dos tibles o dues tenores creuades i un tamborí, tot envoltat per la llegenda ‘Festivitat de Sta Tecla -1881’. En el revers únicament la llegenda ‘A la cobla de Castelló d’Empúries – Tarragona’. Ambdues cares són planes i tant la imatge com les lletres han estat gravades a burí.

De la informació que es desprèn de la pròpia medalla fou una ofrena que va fer la ciutat de Tarragona a la cobla de Castelló d’Empúries amb motiu de les festes patronals de Santa Tecla de l’any 1881, un fet que lliga amb la introducció de la sardana a la ciutat en el darrer terç del segle XIX. La premsa de l'època es fa ressò d'aquest homenatge, que consistí en una delegació de tarragonins que es traslladà a la població empordanesa, on fou rebuda amb una gran festa. S'obsequià cadascun dels dotze músics amb una medalla.

Cal suposar, doncs, que es van elaborar aproximadament una dotzena de medalles com aquesta. Amb un nombre tan baix, s’entén també que fossin gravades a mà, una a una, perquè sense dubte sortia més a compte que la realització d’encunys i el consegüent procediment d’estampació o fosa. També es comprèn que aquestes medalles, d'una raresa extraordinària, hagin quedat desconegudes fins avui.

700 aniversari de l’arribada de la relíquia de santa Tecla

Enguany s’acompleix el 700 aniversari de l’arribada de la relíquia del braç de santa Tecla a Tarragona, i al llarg d’aquest any i del següent s’ha preparat una celebració especial per a l’efemèride.

Fa uns anys, els investigadors de l’ICAC, Jordi López i Diana Gorostidi, van publicar a la revista Pyrenae un article on s’estudiava a fons la làpida de la beata Thecla. Un epígraf paleocristià excepcional que proporcionava el nom de la primera Tecla coneguda a la ciutat, una verge consagrada d’origen egipci que va viure en la segona meitat del segle IV i primers anys del V

Es tractava d’una inscripció antiga i, per tant, entrava de ple en el camp de l’epigrafia, una de les variades ciències que auxilien l'arqueologia. Com també ho és la medallística, una branca de la numismàtica.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.