(CR) La Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir aquest dijous la xerrada 'Islam per a principiants' amb la doctora Dolors Bramon, experta en estudis àrabs i islàmics, al capdavant. L'acte organitzat per l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió y Cultura va ser conduït per la seva directora, Míriam Díez.
La xerrada va permetre clarificar algunes confusions que sovint planen en la visió occidental de l'islam. Entre alguns dels tòpics que Bramon va dissoldre hi ha la visió del món islàmic com un tot monolític, sense comprendre totes les seves variants (més enllà del xiisme i el sunnisme) que podem trobar segons la regió, la cultura o el clima polític. Bramon, sense embuts ni eufemismes, segurament pels ja més de 40 anys estudiant aquesta religió, va abordar també temes polèmics com el rol de la dona en les societats i famílies musulmanes. "Hi ha tants islams com persones, és el llibre sagrat que més vegades convida a pensar. L’Alcorà no només s’ha de llegir sinó que s’ha d’interpretar, a la Meca, per exemple, hi ha els pensadors més reaccionaris. S’ha d’estudiar molt per parlar de l’Alcorà, en aquella època s’intepretava d’una manera i avui s'ha d'interpretar d’una altra".
L'atemptat de la Rambla de Barcelona encara és recent i va ser inevitable preguntar com pot justificar-se la violència des de l'Alcorà. Segons Bramon el llibre estipula que aquesta només és lícita per "Per defensar-se mútuament o per defensar grans valors".
Bramon va parlar també de l'estret lligam que uneix les tres grans religions monoteistes: El cristianisme, el judaisme i l'islam. Segons la doctora tres visions diferents d'un mateix Déu. "Fa més de 40 anys que escric sobre l’islam. Quan hem de parlar d’islam m’agrada imitar Oscar Wilde que va dir que els britànics i americans es caracteritzaven per parlar la mateixa llengua. Jo l’imito i dic els jueus, els cristians i els musulmans es caracteritzen per creure en un mateix Déu, el que passa és que cada un l'entén de diferent manera. Si Déu existeix, només n’hi pot haver un".
Tot i el relat compartit els musulmans sostenen que Déu va enviar un últim profeta perquè els cristians i jueus havien pervertit la doctrina “Nosaltres no tergiversarem”. També es defensa que, a diferència de la resta de credos, l'islam disposa de la paraula de Déu directament transcrita. "Els àrabs eren capaços de memoritzar poesies de 3000 versos. La gent va memoritzar la prèdica i ho va posar per escrit al cap d'uns vint o trenta anys. El que tenim escrit a l’Alcorà és, per tant, la paraula de Déu presa al dictat"
Dolors Bramon i Planes (Banyoles, Pla de l'Estany, 31 de desembre de 1943) és doctora en Filosofia i Lletres (secció de filologia semítica) i en geografia i història per la Universitat de Barcelona, és professora titular del Departament de Filologia Semítica (secció d'estudis àrabs i islàmics) de la Universitat de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses a la Corona d'Aragó i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. Ha treballat també en el que fa referència a la geografia araboislàmica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.