Roger Vilaclara –CR La Fundació Vedruna Catalunya Educació ha presentat aquest dijous la segona edició del postgrau en cultura religiosa que enguany, com a novetat, suma la col·laboració de Blanquerna -URL, a més de la Universitat de Vic (UVic). La presentació al Palau Mercader de Barcelona ha pivotat entorn la pregunta: “Ens podem imaginar una societat sense cultura religiosa?”. Una pregunta que han mirat de respondre experts de la temàtica al llarg de l’acte.
“Les tradicions religioses i la seva cultura són un motor espiritual, un alè i un estímul per transformar les estructures injustes de la societat i estar al costat de les víctimes d’aquestes injustícies”. Així ha defensat Quim Cervera, de la Xarxa Interreligiosa per la pau de Justícia i Pau, la importància de la cultura religiosa en la societat.
Cervera ha subratllat l’estudi de la sociologia de la religió per comprendre la societat. “Si no s’analitza el que dona sentit a la vida no podem entendre el nostre comportament”, ha dit.
Maria Coll, codirectora de la revista Valors, ha assegurat que la cultura religiosa “ens ha d’ajudar a conèixer el nostre passat”. També ha destacat que, en el present, la cultura religiosa és bàsica “per construir una societat pacífica i cohesionada”.
Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Eloi Aran, responsable d’Identitat i Missió, ha remarcat que la cultura, per ella mateixa, “porta el fen religiós”. “No hem de diferenciar la cultura de la cultura religiosa”, hi ha afegit Aran.
Sobre el mateix plantejament ha parlat Manu Andueza, de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia. Ha parlat de les aportacions de les religions a la història i a la societat i ha explicat que la cultura religiosa ajuda a trencar tabús i respondre preguntes concretes. “La cultura religiosa també ens ajuda a posar els peus a terra i arrelar-nos a la nostra realitat”, ha dit.
Francesc Torradeflot, de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, ha posat l’accent en l’autocrítica que han d’afrontar les religions. “Sovint, els estereotips i prejudicis arriben perquè la gent pensa que els religiosos justifiquem els errors del passat”, ha assegurat.
Torradeflot també ha subratllat la importància que la cultura religiosa inclogui l’espiritualitat: “La religió sense experiència, sense el sentir profund, no és res”. “Parlar de cultura religiosa inclou parlar del patrimoni espiritual de les religions”, ha conclòs.
Sobre el format de la segona edició del postgrau, Ramon Rial, un dels tres coordinadors del curs, ha explicat que la formació es dividirà en tres mòduls diferents. Les ha diferenciat en el fet religiós i la societat; la Bíblia i el món judeocristià; i l’expressió del fet religiós.
La presidenta de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Montserrat Espinalt, ha recordat que el postgrau s’adreça a educadors “amb el desig que es converteixin en persones capaces de comprendre i treballar el fet religiós de manera interdisciplinària”. La formació també va destinada a tothom qui estigui interessant a aprofundir en aquest camp.
El postgrau busca generar espais de trobada i reflexió. “Volem contribuir a l’alfabetització religiosa del nostre país”, ha conclòs Espinalt.
“Una proposta àgil, amena i de profunditat”
El director del Centre d’Innovació i Formació en Educació de la Universitat de Vic (UVic), Antoni Portell, ha destacat l’èxit de la primera edició del postgrau. Uns estudis que, segons Portell, han sabut “trenar una proposta formativa àgil, amena i no exempta de profunditat i de rigor”.
El comissionat per a la Identitat i Missió de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Andreu Ibarz, ha agraït l’acollida a Vedruna i la UVic. Sobre l’entrada de la universitat al postgrau, Ibarz ha parlat del compromís de la universitat “en un procés social de diàleg cultural com a contribució a la pau i a la convivència”. Un procés, ha dit, que passa “en el diàleg entre els continguts de la fe i la ciència”.
Per al director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, la xarxa d'escoles Vedruna i les dues universitats col·laboradores del postgrau, la UVic i Blanquerna, són “garanties de qualitat i d’encert en l’enfocament”. Per aquest motiu, iniciatives com la que s’ha presentat al Palau Mercader, la Direcció General d’Afers Religiosos “les aplaudeix i les agraeix”, ha dit Armengol.
Durant la presentació també s’ha pogut veure un vídeo amb el recull d’opinions i experiències d’alumnes de la primera edició del postgrau.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.