Víctor Rodríguez –CR Els catalans sempre hem estat preocupats per la llengua. Patim tant pel nombre de parlants com per l’evolució qualitativa de la llengua, cada cop més pobra, estructuralment castellanitzada i excessivament estandaritzada. Una preocupació semblant fou la de mossèn Ricard Aragó i Turón, sacerdot català que va viure i treballar bona part de la seva vida sota el pseudònim d’Ivon l’Escop. Rere aquest sobrenom que significava ‘Joan el que vigila’ s’amagava la figura d’aquest capellà nascut a Santa Coloma de Farners l’any 1883 i mort a Barcelona el 1963.
Fins aquí, potser a molts no els sonarà gaire el personatge. Però si els pregunto si recorden haver vist en parets d’esglésies, masies i carrers del nostre país unes rajoles que resen ‘Alabat sia Déu, parleu bé’ o ‘No renegueu’, de ben segur que sí. Aquests rètols ceràmics dividits en sis parts i similars als rètols dels noms dels carrers, són els darrers vestigis materials del que va ser la Lliga del Bon Mot, un moviment fundat per Ricard Aragó per lluitar contra la blasfèmia. Amb un denotat aire patriòtic, les vindicacions d’aquest moviment volien retornar el bell parlar a les llars, a la feina i al carrer, recordant als catalans la importància d’emprar bones paraules i evitar a tothora els renecs i els mots malsonants. Presidides per un Sant Jordi, aquestes majòliques recorden al vianant la necessitat imperiosa de no renegar i de parlar bé a tothora i en qualsevol lloc juntament amb una jaculatòria prèvia que barreja la norma amb la fe: Alabat sia Déu!
L’activitat d’aquesta Lliga va ser molt intensa des de la seva fundació el 1908 i fins a l’esclat de la Guerra Civil. En pro d’aquest objectiu es van celebrar mítings multitudinaris i aplecs, s’editaren llibres, butlletins, cartells i pamflets i es van establir nexes i seus arreu del territori. No debades, Joan Maragall esdevindria alhora un dels seus principals valedors juntament amb moltes altres figures que hi donarien recolzament moral i públic com Joaquim Ruyra, Josep Carner, Enric Prat de la Riba, Ramon Rucabado, Dolors Monserdà, Eugeni d’Ors o el bisbe Torras i Bages, entre molts altres.
Tot era i va ser possible gràcies a l’impuls obstinat d’aquest sacerdot que dedicaria tota la seva vida a lluitar contra el mal parlar. Començava doncs a inicis de segle la múltiple faceta de Mn. Ricard Aragó: conferenciant, organitzador, propagandista i la d’editor de material, tal com exposa Josep Maria Mas i Solench al seu llibre ‘ Ivon l’Escop i la Lliga del bon mot’.
Mn. Ricard Aragó no només va treballar per una llengua més pura, noble i ben parlada sinó que la seva estima per Catalunya també el va portar a defensar la llengua catalana com a llengua de l’església a casa nostra. Acabada la Guerra, El Bon Mot s’haurà de refugiar dins de l’Obra social de la Caixa de Pensions, concretament a la seva secció ‘Palabra culta’ i canviarà el nom de Lliga pel d’Obra. Alhora, i en no poder continuar la seva activitat en català, el nom d’Ivon l’Escop també desapareixerà. L’impuls obstinat farà que Mn. Ricard Aragó segueixi treballant en contra de la blasfèmia, ara en castellà, però amb menor intensitat amb el pas dels anys.
Com aquell qui diu, l’Obra morirà amb el seu creador. Avui, seixanta anys després de la mort del seu impulsor de tot això poca cosa en queda més que aquestes boniques rajoles dispersades per racons i places del nostre país que varen ser col·locades PRO LINGUA ET DIGNITATE NOSTRA.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.