Conclouen els treballs d’arranjament de l’església de Santa Maria de Siurana

(Arquebisbat de Tarragona) La caiguda d’un fort llamp sobre el petit nucli de Siurana, al Priorat, el mes d’abril de 2018 va causar desperfectes importants al temple romànic que corona el cingle sobre el pantà que dona nom a aquest llogarret. Sota l’advocació de Santa Maria, i coneguda popularment com a Mare de Déu de l’Aigua, aquesta petita església romànica, erigida entre els segles XII i XIII, va ser un gran punt de defensa de la frontera islàmica, ja que Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya, conquerit el 1154.

Un cop avaluats els danys de l’impacte, la propietat va procedir a l’encàrrec de la redacció d’un projecte bàsic i executiu que tenia com a objectiu arranjar i recuperar les parts malmeses del temple per recuperar-ne els valors històrics que li van valdre la seva catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el màxim nivell de catalogació que contempla la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català.

Un cop superats els obstacles arran de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, les obres han arribat a la seva finalització. Els treballs han consistit, primer, en l’arranjament de l’esquerda que es va obrir al mur nord fruit de l’impacte. Un cop va quedar garantida l’estabilitat estructural de l’edifici s’han resolt els desperfectes a l’enrajolat de la sagristia, s’han refet les escales d’accés al campanar, s’ha procedit a la instal·lació d’un nou parallamps, s’ha renovat la instal·lació elèctrica i, per últim, s’han restaurat els vitralls que van trencar-se per l’impacte del llamp i s’ha reproduït la rosassa perduda a mans del taller de J. M. Bonet de Barcelona.

L’Arquebisbat, a través de la delegació per al patrimoni cultural i els serveis tècnics corresponents, ha vetllat per la direcció i seguiment de l’obra, que ha comptat amb el suport econòmic, via subvenció, de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.