ANNA GUIMERÀ –CR “Setmana Santa per a nosaltres no és temporada alta, és altíssima perquè tenim molta feina”, declara Carles Sànchez. Ell és l'administrador parroquial de quatre parròquies de l’Alt Empordà i col·labora en 18 parròquies més de municipis petits. Les processons no són multitudinàries, tampoc hi ha grans benediccions ni actes festius, però la Setmana Santa també es viu intensament a les petites poblacions i ell ens ho explica. Iniciem la sèrie Com es viu la Setmana Santa a...?
Sànchez és l’encarregat de gestionar les parròquies de Sant Miquel de Fluvià, amb 800 habitants; Sant Mori, amb 200; Siurana d’Empúries, amb uns 200 també; i el Far de l’Empordà que té 700 habitants. Són municipis petits tot i que “per a l’Empordà ja són força habitants”, diu.
L’administrador parroquial explica que, a nivell de diòcesi, en tenir a càrrec diferents parròquies es creen les agrupacions de parròquies: “Com ens és difícil arribar a tot, ajuntem parròquies i oferim serveis comunitaris conjunts com la catequesi o els espais parroquials”.
“Per Setmana Santa és un moment on fem ús d’aquestes agrupacions parroquials, però els oficis de Rams i Pasqua els faig a totes les parròquies”, remarca Sánchez. L’administrador parroquial explica que el dissabte 1 d’abril va fer dues benediccions de rams i el diumenge 2 d’abril en va fer tres més: “Personalment faig els oficis de Diumenge de Rams a totes les parròquies, i també a Vilamacolum, i així ho faré el dia de Pasqua”.
En canvi, les celebracions de Dijous Sant i el Divendres Sant són celebracions llargues i que “han d’estar cuidades”. Per això, Carles Sánchez, com molts altres rectors d’aquesta província, les fa a dues de les seves quatre parròquies. En concret, “una la fem a Sant Miquel de Fluvià com a cap d’un grup de parròquies que agrupem a les parròquies de Sant Mori i Siurana, per a la proximitat”. Les altres les celebra al Far de l’Empordà, que està una mica més lluny d’aquestes poblacions.
Acostumats a grans imatges de processons multitudinàries i grans actes per Setmana Santa, viure aquestes celebracions en llocs rurals fa que es creï una comunitat més familiar. “Les celebracions petites són molt properes a la gent”, explica Sánchez. Segons explica l’administrador parroquial, la col·laboració en la preparació, la participació de les lectures i el cant conjunt és el que crea la sensació de família. “Són celebracions properes que no tenen res a veure amb les grans, es viu més intensament”. Són, per a ell, espais on tothom hi és partícip.
L'essencialitat dels laics
Les celebracions d’aquests dies de Setmana Santa comporten molta feina de preparació: “Cada dia una litúrgia ben diferent, unes necessitats diferents o la infraestructura canvia”. Per això, segons explica Carles Sánchez, la participació dels laics és “essencial”.
En Carles, com a administrador parroquial, s’encarrega de la litúrgia dels textos i els cants. Però la comunitat de laics s’encarrega que, quan la missa comenci, estigui tot funcionant: la porta oberta, els ciris encesos, l’altar amb les seves característiques concretes d’aquell dia o les flors al seu lloc. “Ens posem d’acord abans, però ells ho fan a la perfecció perquè així jo puc fer missa a totes les meves parròquies”, valora Sánchez.
“És bo que la gent ho faci, la parròquia la formen els feligresos”, declara Sánchez. I és que Carles Sánchez parafraseja un dels bisbes que va impulsar que els laics fossin part de la gestió de la comunitat, el bisbe Francesc Pardo: “Jo no vull que les parròquies es tanquin, hi ha laics que poden fer alguna celebració”. L’administrador parroquial recorda com el bisbe de Girona va potenciar la participació dels laics en aquelles comunitats petites on hi ha pocs capellans, però laics amb compromís.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.