Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Lucía Montobbio –CR) Les col·lectes s’han vist afectades durant i després del confinament pel Covid-19. Ara mateix, l’aforament limitat, l’increment d’atur, la baixada d’ingressos dels fidels, passar la panera al final de la celebració i la manca del turisme són elements que afecten l’econòmica de les parròquies. Així i tot, n’hi ha que aconsegueixen mantenir el seu nivell d’ingressos, o fins i tot que l’han augmentat. Les noves tecnologies i les vies alternatives com la plataforma Dono a la meva església hi han ajudat. 

Com es fan les col·lectes?

Robert Xifre, ecònom diocesà de Girona, recorda que en principi les parròquies ara mateix no passen la bacina abans de la comunió. Sinó que hi ha dues persones que es troben a la porta de l’església a l’hora de la sortida. És llavors quan es fa la contribució a la panera, o safata, o es deixa la contribució a les caixetes de l’entrada.

Això mateix confirma Jordi Salvany, vicari de la parròquia de Sant Ramon de Penyafort de Barcelona: “A més de ser mossèn també sóc infermer, i així doncs vaig amb molta cura de complir totes les mesures de seguretat: que tothom porti ben posada la mascareta, que tothom es desinfecti les mans en entrar i sortir, netegem després de cada celebració, mantenim la distància, i per descomptat fem la col·lecta al final de cada celebració, tal com se’ns demana al decret del 4 de maig,  no es poden tocar diners abans d’anar a combregar,  a la sortida de l’església hi ha dues persones que recullen les donacions.” 

Aquest és el mateix sistema que segueix el rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Vilanova de la Geltrú, Agustí Panyella. Afirma que ha vist incrementades les donacions. “Fer la col·lecta quan s’ha acabat la celebració ens està funcionant molt bé”. Ho atribueix al fet que  “tot i que tenir menys assistents, els feligresos es mostren més generosos”. També, pensa, que “pot ser que sigui tot més endreçat; de vegades el moment de recollir diners talla el moment espiritual previ d’anar a combregar”. I hi afegeix que “com que no es disposa de bosses de tela o de sobres, queda més exposat el que dones i sortir de l’església sense donar res o cinc cèntims pot resultar brusc”.

Per contra, Pere Oliva, arxipreste de Vic i rector de la parròquia Divina Pastora, prefereix mantenir el moment de la col·lecta. El que sí que ha canviat és el recipient on es diposita la donació: “Fem servir el sistema del caçapapallones, la canya del caçapapallones ens permet mantenir la distància de seguretat, i en algun cas hem hagut de reforçar el pal perquè les persones sovint donen més moneda que bitllet, i el metall pesa, així evitem que el pal es doblegui.”

Vies alternatives

Durant el confinament i el postconfinament, l’assistència a les esglésies o s’ha vist prohibida o s’ha vist limitada. Això ha tingut un efecte clar en la recollida de diners. “La situació la veig molt complicada des del primer dia que es va produir el confinament, la majoria de les parròquies van deixar de rebre donatius, sobretot es van veure afectades les rurals; algunes parròquies de nucli urbà i grans poblacions ja havien desenvolupat alternatives per poder mantenir les entrades, amb tota la qüestió de subscripció de donatius i això els ha permès resistir millor. Però tothom se n’ha ressentit, hi ha que han rebut el 50% menys i altres 0. La situació continua sent molt fràgil, perquè hi ha persones que encara no veuen clar tornar a les esglésies, i l’assistència afecta la col·lecta”, descriu Daniel Sobradillo, ecònom de Tarragona. 

I explica: “Al nostre bisbat s’ha desenvolupat un portal de donatiu per a cada una de les parròquies, i vam fer arribar l’enllaç als rectors, d’aquesta manera podien facilitar una via als feligresos o als seus contactes per tal que poguessin fer aportacions si així ho desitjaven, ha funcionat força bé.”

Panyella també va pensar que recordar el número de compte de la parròquia als fidels era una bona sortida: “En temps de confinament totes les parròquies ens vam alertar, perquè a part les despeses normals que tenim com aigua, electricitat... suportem el fons comú diocesà aportant una quantitat mensual. Si bé és cert que aquesta mensualitat es va ajornar, volíem fer el possible per contribuir-hi a temps”. A més a més, en el cas de la seva parròquia,  s’afegeix que tenen una hipoteca d’unes obres que van fer fa uns anys. “Els bancs no perdonen i se’m va acudir fer una crida dintre dels grups de Whatsapp tancats que tenim, un en castellà i l’altre en català, tenim un públic bilingüe, en total de 250 persones”. Per aquest grup durant el confinament també enviava vídeos amb reflexions.

“Quan va arribar el moment de la col·lecta vaig advertir als feligresos que estàvem apurats, i que si podien, fessin un ingrés al número de compte bancari”. La seva sorpresa va ser que van recollir molt més i va poder pagar totes les mensualitats. “La reacció va ser molt positiva, perquè els fidels saben que la nostra parròquia té una sensibilitat social, i que per tant, tot el que és ajudar a la parròquia, al final serà ajudar a les persones vulnerables que hi ha al nostre entorn. Hi ha hagut donacions puntuals molt generoses, i hi ha persones que encara no venen a l’església, i continuen fent donacions per transferència, arrodonint a l’alça.” 

Sobradillo explica que una altra via alternativa per recollir diners és la plataforma Dono a la meva església. “Aquest és un punt de l’agenda de la reunió que tenim els ecònoms abans de l’estiu, és important que des de Catalunya ho sapiguem fer bé, i els creients i no-creients que creuen en la nostra acció, puguin trobar la via per fer-nos el seu donatiu, pot ser un motor important i necessari, no sabem quant durarà la situació…” Apunta que també s’haurà de treballar amb els assistents a les parròquies: “Hem de fer un canvi de mentalitat tots plegats”. Diu que “no tots els rectors que s’atreveixen a llançar-se amb sistemes com Bizum” i esperen que “aquesta plataforma ja traduïda al català pugui resultar útil; fora de Catalunya fa temps que funciona bé, i algunes parròquies han vist multiplicat per deu els seus ingressos.”

La ubicació de la parròquia com a factor rellevant 

Segons on es trobi ubicada la parròquia han incidit altres causes. Per exemple, la baixada o la manca del turisme ha afectat la costa; o estar ubicat en una zona rural o urbana ha afectat els mitjans a l’hora de trobar sortides per fer les col·lectes. 

Panyella diu que sap que algunes parròquies properes han baixat en nombre de col·lectes, i que la principal causa ha estat el turisme. “Segons el barri, tens famílies que són més propenses que altres de ser feligreses, com nosaltres que estem més aviat en un barri obrer, en canvi les parròquies costaneres possiblement es vegin afectades per la manca de turisme.”

Xifre afegeix que de fet, totes les parròquies de la costa se’n ressentiran: “Els estrangers no han vingut, són persones que fan habitualment donacions generoses, i alguns venen cada any”.  Sobradillo està d’acord amb aquesta afirmació i apunta que hi ha parròquies que poden mantenir-se durant tot l’any a partir del que reben en temporades altes com la Setmana Santa i l’estiu: “Són la seva font principal per fer front als costos, i de sobte veuen que cap d’aquests dos moments ha estat possible fer col·lectes”. 

Salvany, que té la parròquia al centre de Barcelona també preveu que això pot tenir algun efecte sobre les col·lectes: “Per descomptat, hi ha turistes que fan aportacions a les caixetes de l’entrada de l’església, i també compren cera, em refereixo a la màquina de les espelmes... això certament ha baixat... El turisme posa espelmes.” 

Tots dos ecònoms, Xifre i Sobradillo, afirmen que tanmateix, per a qui pot haver estat més difícil aquesta situació és per les parròquies rurals, que han tingut zero ingressos durant el confinament, i que encara ara tenen molt poca assistència. No obstant això, Oliva subratlla que “quan hi ha celebracions en les parròquies rurals, com per exemple funerals, les donacions també han estat altes i això ha fet equilibrar la balança.”

L’atur i la declaració de renda

“Hi ha molta gent que ha perdut la feina, sentia la ràdio avui al cotxe, venint cap a casa, que hi ha una barbaritat de gent que durant el mes no ingressa ni un euro per l’economia familiar. Això repercutirà a la declaració de renda, perquè no arribaran als ingressos mínims, aquest és un altre factor, la casella la tindran fixada, però els baixos ingressos o a la pèrdua de la feina faran que no arribin al nivell mínim per fer la donació a l’església o al sector social”, preveu Xifré. 

Sobradillo coincideix amb què l’església ha fet una tasca molt important, i la gent ho està valorant. I això afectarà també a l’hora de marcar la casella de l’església a la declaració de renda: “Aquesta casella és una altra via per recollir diners, contribueix al fons diocesà i després aquest fons va a les parròquies, crec que la gent tendirà a conservar la casella, és veritat  que no sabem què pot succeir, potser pujaran les creuetes i baixaran els ingressos,  de tota manera, des de l’església, sempre convidem a marcar les dues caselles, perquè anem totalment lligats els uns amb els altres.” 

Oliva troba que la manca de feina afecta poc a la seva parròquia perquè “la major part de gent són jubilats”. Però Salvany té els seus dubtes: “de moment la nostra parròquia no està rebent a persones que ja han perdut la feina, més enllà dels casos aïllats que es mantenen igual en el temps, però podria donar-se, ja que el nostre és un barri d’advocats i similars... no deixen de ser autònoms que han pogut perdre clients”. Amb tot, defensa que “la gent que se sent catòlica sap que l’església necessita diners per sobreviure, i per menys que puguin faran donacions per fer-la sobreviure”. 

Per a Panyella “l’atur es notarà més a les zones que estan més llunyanes al nucli urbà, la meva parròquia no ho ha notat tant, i tot i que venen menys persones, els que venen es mostren més generosos”. La seva és una parròquia de barriada, però, diu, “hi ha persones que són benestants a arreu”. També considera que “la comunicació via xarxes socials, l’ús de noves tecnologies o la projecció de vídeos a l’església també ha ajudat a motivar a la gent a donar diners”. “De totes la crisi econòmica està per arribar, encara no és possible veure’n les conseqüències”, conclou.