(Bisbat de Girona) L’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG) tanca el curs amb una lliçó de cloenda sobre la catequesi, a càrrec de Joan Maria Amich. El vicari episcopal ha definit les noves generacions com “una pàgina en blanc pel que fa al tema religiós”.
L’església de Sant Martí Sacosta, de l’edifici del Seminari diocesà, va acollir l’acte de colenda, que es va iniciar amb la celebració de la Paraula, presidida pel bisbe Francesc Pardo. En l'homilia, va qualificar el curs com a “difícil”, pel condicionament de la pandèmia, alhora que va agrair l’esforç portat a terme pels alumnes i professors i va fer memòria dels difunts. “La tasca de l’Institut és un servei que la diòcesi posa a l’abast dels que volen aprofundir en els seus coneixements en la fe i en l’àmbit teològic teològic”, va manifestar, i va afegir que “és un servei que el bisbat posa a l’abast d’estudiosos i futurs ensenyants en un desig de millor servir a la comunitat cristiana i a la societat”.
Lliçó de cloenda sobre el Directori per a la catequesi
“Línies de futur en la catequesi. Comentaris al nou Directori” va ser el títol de la lliçó acadèmica de cloenda del curs i va anar a càrrec de Joan Maria Amich, vicari episcopal, conjuntament amb els alumnes de l'ISCRG Abelardo Rodríguez i Martí Santiago. Van ser presentats pel director de l'Institut, Josep Casellas. Els conferenciants van anar desgranant els punt bàsics d'aquest nou document. De fet, són tres els directoris que d’ençà del Concili Vaticà II s’han fet públics i cada edició té dos signes comuns: “novetat i continuïtat”. El que ara es publica és el primer del segle XXI i respon també a les noves realitats i també vol “aprofundir el paper el paper de la catequesi en la dinàmica de l’evangelització”. Amich va destacar que el Directori apunta especialment en com oferir la fe a les noves generacions, que són, va dir, “una pàgina en blanc pel que fa al tema religiós”.
Aquest Directori s’estructura en tres parts: “La catequesi en la missió evangelitzadora de l’Església”, que inclou els fonaments de tot el procés; “El procés de la catequesi”, que ofereix la nova dinàmica catequètica, i “La catequesi en les Esglésies particulars”, en què es recull el context on s'anuncia l'Evangeli. Precisament aquest tercer punt va ser el més detallat per part dels ponents, com una reflexió del món en que vivim sense oblidar el principi que “l’Església existeix per evangelitzar” i per acompanyar. Així mateix, es va posar la taula que els catequistes han d’esdevenir testimonis, ja que en molts casos “l’únic evangeli que llegiran els catequitzats serà el de l’exemple del catequistes”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.