×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La diversitat cultural i religiosa de la nostra societat ha vingut per quedar-se. ¿Què fer davant d’aquesta nova situació?. Aprofitar-la per enriquir-nos, ser millors persones i construir una societat més justa. Per anar en aquesta direcció cal aprendre a conviure en la diversitat i saber fer de la diferència un actiu social. Gràcies al respecte a la diversitat la societat esdevé més madura i fonamentada en valors sòlids. La nova situació planteja alguns reptes a les diferents religions. Per exemple, la religió catòlica ha d’aprendre a ser una més dins aquesta pluralitat de propostes de salvació i les minoritàries religioses han de comprendre que el catolicisme ha tingut un paper rellevant en la definició de la nostra identitat social.

En els darrers anys, davant la diversitat religiosa s’han promogut molts àmbits de diàleg interreligiós. Aquestes iniciatives han contribuït positivament a crear una imatge positiva del fet religiós en una societat fortament secularitzada. Gràcies al diàleg interreligiós, moltes persones han comprés que les religions poden contribuir a la convivència cívica i ajudar a resoldre antics conflictes d’incomprensió religiosa. Analitzant diverses experiències de diàleg interreligiós identifico que apareixen diferents accents o comprensions de com atendre l’encontre de les religions.

En algunes ocasions la trobada religiosa sembla conduir a formulacions sincrètiques amb la voluntat de superar les diferències a partir d’una síntesi unificadora. En altres experiències sembla que l’èmfasi es situa en la cerca de formulacions religioses eclèctiques que facilitin la trobada còmode de la diferència. S’afavoreixen, per exemple, expressions religioses comunes a fi d’esdevenir un significant que cada persona li dóna la seva significació particular. Personalment, no em situa en cap d’aquestes perspectives. Crec que cal propiciar el diàleg a partir de la diferència confessada i afirmada. Això no és cap renuncia a cercar elements comuns entre les religions. Però considero que, en benefici del diàleg, no cal renunciar a reconèixer que les religions són diferents i viuen en harmonia la seva identitat des d’aquesta diferència. En aquest sentit, m’identifico més en el diàleg que propicia la interacció que el sincretisme o l’eclecticisme.