Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquets darrers anys ha anat creixent l’estadística sobre el nombre d’infants que passen gana en el nostre país. Aquesta és una nafra important de la nostra societat, que afecta a ells i a molta més gent, pares, germans, familiars i educadors. No els fa cap gràcia que els seus fills o alumnes passin gana. És un dolor mig amagat, un patiment de molta gent i un gran escàndol social.

Sí, és un notable escàndol social; encara més: un vergonya que deuria afectat a tots els ciutadans i ciutadanes, perquè per altra banda constatem que vivim en mig d’un notable luxe, que tenim botigues de les millors d’Europa i les dispeses del nivell de vida d’una part important dels ciutadans van pujant. Augmenta de forma escandalosa la distància entre el més rics i els més pobres. Cada cop es fa més abismal.

No s’hi val el recurs a les obres i institucions de caritat, menjadors populars, ajudes de tota mena, bancs d’aliments. Totes aquestes institucions i serveis, molts d’iniciativa social i altres administrativa, són com uns bombers que van a apagar el foc. La seva missió és lloable i són necessaris en els moments que vivim. Però el que importa no és apagar el foc sinó que no hi hagi foc.

Menjar bé és un dret humà. Que un infant mengi bé és un doble dret humà, el dret de la persona i el dret que té per ser nen o nena. Quan passen gana és un flagrant delicte de tota la societat i en especial dels responsables socials i polítics.

Aquesta fam infantil i tot el que suposa pels familiars i educadors mostra el fracàs del nostre sistema lliberal capitalista. També el dels governs i responsables del sistema fiscal i de l’administració social. Com ha dit el papa Francesc fins ara no s’ha demostrat a la pràctica que el sistema lliberal capitalista sigui capaç amb la creació de riquesa mitjançant els estímuls subjectivistes i l’afany del diner, de solucionar els grans problemes bàsics de la humanitat. És cert. Sembla mentida que hi ha diners per armaments, per viatges planetaris, per festes nacionals, per injectar  crèdits a la gran banca i encara més diners amagats en els paradisos fiscals, altres diners fruit de la corrupció, etc. i no n’hi hagin per alimentar a tots els infants.

Senzillament el problema és que no es vol solucionar el problema. S’encenen els focs, i que les entitats caritatives el vagin a apagar. Mentre tant les grans fortunes van augmentant el seus guanys, i els més menuts i indefensos els manca un plat calent a la seva taula.