Vés al contingut

La tradició de la missa de l’11 de setembre oferta pels patriotes catalans que ens han precedit arrenca de 1886. Aquell any s’anuncià la celebració d’una missa amb una esquela publicada al periòdic Lo Barcelonès, que deia, d’acord amb el text i ortografia originals: “Aniversari en sufragi dels que moriren en defensa de les llibertats catalanes lo dia 11 de setembre de 1714. Demá á las deu del matí en la Iglesia de Santa Maria del Mar, del enderrocat barri de Ribera, se cantarà una missa de Requiem, ab oració fúnebre que dirá el Reverent Doctor Don Jaume Collell, Canonge de la Seu de Vich. Se suplica assistencia.”

Aquesta missa va ser el primer acte públic de commemoració de l’11 de setembre de 1714. Havien passat 172 anys. Va ser una celebració plural i transversal, amb participació no tant sols de catòlics catalanistes sinó també del sector esquerrà i federalista, força allunyat del món eclesiàstic, representat per Valentí Almirall. Almirall, tot i les públiques diferències amb el canonge Collell, hi va assistir. També hi fou present Àngel Guimerà, home conservador però defensor abrandat de la llengua catalana i del seu ús. El capità general Arsenio Martínez Campos va imposar al bisbe, Jaume Català, que no es pronunciés cap sermó a la missa, evitant així la lliure expansió de Collell.

De igual manera que les commemoracions cíviques i polítiques de la diada s’han succeït adaptant-se a les condicions de major o menor tolerància o de persecució que les autoritats imposaven a la ciutadania, la missa s’ha anat convocant des de aleshores. D’ençà la fundació, el 1899, de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i fins avui, se n’ha ocupat.

De les dificultats viscudes al llarg dels anys en tenim algun testimoni. Rellevant és, per exemple, el de 1924. Era la primera Diada sota la dictadura de Primo de Rivera. S’havien programat diferents actes que foren prohibits per les noves «autoridades». Un d'ells fou aquesta missa convocada aquell any a l'església dels Sants Just i Pastor a Barcelona, fet que va desencadenar la detenció per part de la policia de l’Antoni Gaudí. El genial arquitecte era membre de la Lliga Espiritual i home profundament religiós. Aquell dia s’acostava a l’església per assistir a la missa. La policia no barrava el pas i no deixava entrar ningú. Junt a una altra persona que es trobava allà mateix va tenir un estira i arronsa amb la policia de resultes del qual se’l van endur a declarar. Gaudí es va negar a declarar en cap altra llengua que no fos el català i fou multat i empresonat.

La Lliga, un any més, torna a convocar la missa aquest onze de setembre, a les 10 del matí, a la Basílica de Santa Maria del Mar, el lloc on ara fa 131 anys es va iniciar aquesta tradició. Enguany s’escau en un moment especialment transcendent pel nostre país: a tant sols vint dies de la celebració d’un referèndum que hauria de permetre recuperar les llibertats arrabassades per la força, malgrat l’heroica defensa de tants catalans que recordem precisament en aquesta eucaristia.

Pel defensors de les llibertats catalanes de l’11 de setembre de 1714, per tots els patriotes que ens han precedit i han donat la vida per Catalunya o que l’han lliurada per l’enaltiment de la pàtria i amb l’esperança d’assolir ben aviat la plenitud nacional, la Lliga, un any més, "suplica assistència" a l’únic acte religiós de la Diada Nacional de Catalunya.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.