Hem reflexionat en entrades anteriors sobre com van sorgir i com es van articular els diferents models d’escola que tenim actualment. Val a dir que l’evolució dels diversos models va ser espectacular. En molt pocs anys, i amb la il·lusió de vàries generacions de mestres, professors, directius, d’institucions i també de l’administració, es va assolir un gran èxit col·lectiu: una escola democràtica, centrada en l’alumne, amb una convergència amb els models europeus, corregint dèficits històrics. ...I en les diverses etapes, des de l’etapa preescolar fins a la universitat.
Un aspecte singular d’algunes comunitats autònomes és que varen crear legislació pròpia. És el cas de Catalunya i la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació (també coneguda com a LEC), adaptant-se al marc definit per la Constitució, per l'Estatut d'Autonomia i per les lleis educatives estatals. Aquesta llei va ser promoguda pel conseller Ernest Maragall en l’època del segon tripartit i es va basar en el Pacte Nacional per a l'Educació, que pretenia trobar un consens entre els diferents agents per a definir un marc d’actuació compartit. Aquest fet contrasta amb la dinàmica del conjunt de l’estat que no ha acabat de sortir de reformes i contrareformes constants fins al punt de no poder arribar a aquest consens. Aquesta llei catalana va ser recorreguda pel Partit Popular al Tribunal Constitucional. Tanmateix l’Alt Tribunal va desestimar la major part d’impugnacions, tot i que va suprimir la possibilitat de regulació de cossos docents per part de la Generalitat de Catalunya.
La LEC es basa, entre d’altres, en els valors democràtics, la universalitat i equitat, la inclusió, la llibertat d’ensenyament, l’arrelament a la societat catalana, i la formació religiosa i moral d’acord amb el dret dels pares i mares a escollir-la d’acord amb les seves conviccions. Des del punt de vista de l’aprenentatge i el desenvolupament dels educands promou una formació integral, de caràcter laic -o d’acord amb el caràcter propi dels centres concertats-, una educació emocional, per a la ciutadania, amb capacitació cultural, científica i tècnica, amb diverses competències per la societat digital.
Així doncs la LEC, amb els decrets posteriors, va ser una llei avançada i que va comptar amb un gran consens. Va consolidar els projectes de centre, amb autonomia, descentralització i potenciació de la funció directiva. També de manera molt significativa va definir el Servei d’Educació de Catalunya, que inclou centres públics i centres concertats, establint que aquests darrers han de tenir un finançament adequat a la funció i servei que presten. Per primera vegada una llei definia un model complet que comprenia tot l’esforç de l’administració pública i de les institucions d’iniciativa social, és a dir del conjunt de la societat en Educació, ho feia de manera coherent i articulava la possibilitat de pluralisme i llibertat d’elecció. La LEC va definir doncs de manera realista i consensuada el model d’escola catalana consolidant també el model lingüístic, avalat aquest consens pel Tribunal Constitucional, fins el 2022 quan, com se sap, s’ha hagut de replantejar per la intervenció del TSJC.
Aquesta llei té una redacció moderna ja que recull un consens molt ampli de la societat. Surt doncs de l’habitual tecnicisme normatiu i es centra a definir principis i models, grans consensos de grups polítics, socials i educatius. Això té avantatges com és que proporciona unes bones bases per treballar en un clima d’autonomia i confiança. Però també l’aplicació de la llei ha tingut algun inconvenient: En no definir amb molta precisió alguns dels principis, després ha costat que en alguns casos es concretin. Un exemple és el finançament equiparat de l’escola concertada. També pot haver passat que un marc tan ampli pot permetre diferents interpretacions, quan es tracta de regular una realitat tant plural i complexa. Entre les possibles interpretacions no es pot descartar que en alguns sectors hagi prevalgut la continuació implícita en les interpretacions dels models tradicionals, tan arrelats en les mentalitats, i que hem vingut exposant.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.