Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Darrerament es parla sovint de la sinodalitat, aquest “fer camí junts” en l’Església. Un bon llibre per aprofundir-hi és el del Dr. Salvador Pié recentment publicat amb el títol: La sinodalitat com a ‘caminar junts’ en l’Església (1). En ell explica com el Papa Francesc ha proposat aquest “caminar junts”, com a tema del proper Sínode dels Bisbes de l’octubre del 2023. El precedeix una preparació a cada diòcesi (fins l’abril del 2022), a la que seguirà una fase continental i finalment el Sínode dels Bisbes esmentat amb el lema “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. Així doncs aquest “caminar junts” s’ha proposat tant a nivell d’Església particular com a nivell d’Església universal, el Papa demana a totes les Esglésies diocesanes que “entrin amb confiança i audàcia en el camí de la sinodalitat” (Pié, 2021, p. 19).

El llibre de Salvador Pié és molt interessant per aprofundir en els diferents aspectes i significats històrics, evangèlics i teològics, d’aquesta sinodalitat eclesial. De lectura molt recomanable conté apartats dedicats a la centralitat del Poble de Déu, que inclou també els pastors, amb l’explicació d’imatges proposades pel Papa com la de la piràmide invertida o la del caràcter polièdric de la realitat. Tracta també de molts altres aspectes d’aquest caminar junts, tant de la vida interna de l’Església com de l’Església en el món; del discerniment evangèlic, dels instruments de la sinodalitat; presenta també els documents sinodals, així com el propòsit d’aquest camí sinodal concret que “portarà a renovar les nostres mentalitats i estructures eclesials per viure la crida de  Déu enmig dels actuals signes dels temps” (Pié, 2021, p. 10). El llibre ens ajuda, per tant, a veure la centralitat de la sinodalitat per l’Església avui.

A més de remarcar l’interès del llibre volia parlar d’una petita experiència sinodal més particular i local, un modest testimoni de com aquest camí es va fent a diversos indrets. Per vincles familiars, alguns caps de setmana anem a un poble de la diòcesi de Vic on des del 2019, abans de la pandèmia, ja es va iniciar un camí sinodal amb la creació de diversos grups a cada parròquia. Hem pogut participar des de llavors amb bastanta regularitat en un d’aquests grups.  Ens hem anat trobant persones de diferents edats i vivències, malgrat les aturades pels confinaments que van interrompre el camí i van afectar també els grups, tenint en compte que alguns companys ens van deixar.  Malgrat aquestes dificultats, com va dir el Sr. Bisbe Romà Casanova durant les fases més difícils, el “Sínode és viu”.

Seguint uns materials molt ben editats, vàrem començar el camí sinodal, el “nostre camí d’Emaús” amb una primera etapa sobre persona i societat. “Els deixebles estaven desanimats”. Vàrem tractar de respondre a la qüestió “Què ens passa en el cor de les persones i la societat avui?”. La segona etapa va estar dedicada a Jesús, “Jesús es posa a caminar amb ells i obre el sentit dels esdeveniments”.  Ens preguntàrem: “Jesús pot respondre a les necessitats de les persones i la societat avui?”. Una tercera etapa és la que fa uns dies vàrem acabar (anem una mica endarrerits) “Reconeixen Jesús en el moment de partir el pa”. Parlàrem de la Diòcesi i de quin paper juga l’Església en el nostre món. I estem entrant  en l’etapa de Missió “Els deixebles tornen a Jerusalem per anunciar el que han vist”, Tractem de respondre a “ Com hem de ser fidels a la Missió de Jesús avui?”. Aquestes estan essent les etapes del camí.

I quins son alguns aprenentatges que em sembla que s’han produït en aquest caminar junts?

Un primer be segur ha estat aprendre a escoltar-nos i adonar-nos de la riquesa que suposa la diversitat de vivències i visions. És sorprenent la diversitat de mirades, també en aquest nivell més local. El diàleg és sempre enriquidor, especialment quan sorgeixen visions diferents que porten a la necessitat d’entendre en concòrdia les perspectives dels altres.

Un segon aspecte que crec que ha sorgit naturalment és l’apreciació pel que ens ha estat donat. Participem en una diòcesi que ens precedeix i que seguirà i en la que hi som en una part del seu camí, amb reptes particulars dels temps. Poden haver-hi hagut segurament temps millors, però ben també amb les seves característiques que podien també tenir inconvenients i dificultats. Hem apreciat també com en la diòcesi de Vic hi ha un llegat espiritual i intel·lectual immens amb personalitats com Antoni M. Claret, Joaquima de Vedruna, Josep Torras i Bages, Jaume Balmes, Jacint Verdaguer,...  entre tants d’altres, però també 250 parròquies, congregacions religioses, santuaris, etc.

Un altre aprenentatge està essent el tractar de fer discerniment en comunió i pregària, que, com per Sant Ignasi que va estar a la diòcesi fa 500 anys i va deixar una fonda petjada a Manresa, ajudi a anar més enllà del subjectivisme. Aquest aspecte del discerniment l’explica molt bé Salvador Pié en el seu llibre.

També hem pogut comprovar la importància de la formació, doncs fer aquest camí reflexiu està essent sobretot un aspecte formatiu per tothom.  Caminar junts no és diferent de Ser Església avui, junt també amb el Sr. Bisbe. Hem fet en les Esglésies locals el camí de l’elaboració, del “decision making” al Sr. Bisbe  l’hi correspondrà el “descision taking”, la presa de decisió pastoral, com explica el Dr. Pié. Per això hi haurà una Assemblea Sinodal amb tots els grups i la seguiran els posteriors decrets i declaracions per part del Sr Bisbe, per integrar a continuació aquest treball al Sínode general.

Diu el Papa Francesc sobre la finalitat del Sínode que no és només produir documents sinó "fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressucitar una aurora d'esperança, aprendre els uns dels altres, i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, enardeixi els cors, doni força a les mans» (DP núm. 32).

Serà interessant poder compartir les experiències i, amb el suport de perspectives com la del llibre citat, realitzar narratives d’aquest caminar junts, tant a nivell local com a nivell més global, d’aquest Ser Església en els nostres temps i també en aquestes nostres terres.

 

Referència:

(1) Pié-Ninot, Salvador (2021). La sinodalitat com a ‘caminar junts’ en l’Església. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica.