Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La inauguració de la Torre de Maria, i l’encesa de l’estel que la corona, ha estat un esdeveniment important per la ciutat de Barcelona. Se n’ha fet ressò la premsa internacional. Gaudí interessa i la Sagrada Família impressiona. També el Papa Francesc, com es sap, va fer arribar un missatge el dia de la Immaculada per la inauguració. Tant Francesc com el cardenal Omella van glosar amb unes molt interessants intervencions el significat d’aquesta torre de Maria per l’Església i per la ciutat de Barcelona. Hi ha a més molts aspectes dels que ja s’ha parlat des de llavors. Parlarem breument de la relació de l’estel amb la ciutat.

Gaudí era ben conscient en la construcció de la Sagrada Família d’aquest paper ciutadà d’una catedral, com explica Armand Puig en el seu interessant llibre sobre la Sagrada Família. Una catedral és un dels elements més representatius d’una ciutat i la Sagrada Família, tot i no ser catedral, ho fa amb Barcelona. A més la Sagrada Família està integrada en una xarxa urbana singular com és l’eixample barceloní, trama urbana amb la que estableix un diàleg. Fem una descripció breu d’aquesta integració i el diàleg que representa:

L’Eixample és una genial concreció de la ciutat moderna, amb les seves traces geomètriques rectilínies. Una ciutat que fou pensada pel ferrocarril, símbol destacat del progrés, però a més amb aquests valors igualitaris que l’hi va donar Ildefons Cerdà. Valors també liberals en la mesura que va ser la burgesia barcelonina que va construir les edificacions amb l’impuls del modernisme i el noucentisme, vectors impulsors de la modernitat. Una ciutat doncs amb valors liberal-socials, i que representa també el treball, l’acció i el fer. Aquesta és la trama on s’insereix la Sagrada Família, la trama urbana que l’envolta, una ciutat moderna i humana.

La “ciutat” de la Sagrada família tanmateix és la “ciutat celestial”, la Nova Jerusalem. Davant la horitzontalitat urbana, Gaudí proposa verticalitat i elevació, símbol de l’elevació espiritual. Davant l’artifici urbanístic rectilini, Gaudí imitant la natura, és l’arquitecte de la paràbola i la hipèrbola, de la corba. La geometria de la Sagrada Família, ara em permetran que els parli des de la matemàtica, es la del paraboloide hiperbòlic, figura geomètrica que permet construir totes les curvatures possibles. Gaudí veia en aquesta geometria les regles que estan darrera la Creació, doncs permeten matematitzar les formes de la natura. Així, amb l’ús d’aquestes regles, l’obra del genial arquitecte esdevé prolongació de l’obra del Creador, ja que construeix la “ciutat celestial” amb les fórmules que aproximen l'acció del Creador en la creació de la natura. Pot haver-hi una major força simbòlica i expressiva en una obra humana que a més és un temple?

I un exemple ben clar el tenim en la Torre de Maria. En el seu interior la cúpula té forma d’hiperboloide, representació del Déu Creador, que a més del seu atractiu estètic té el component simbòlic que d’ell es poden derivar com a matriu diverses corbes. La Torre de Maria deixa filtrar la llum que es distribueix cap a l’interior amb aquesta forma de gran bellesa estètica. Una torre que és mediadora entre la llum circumdant i l’interior. Una gran potència simbòlica per Maria i per l’Església.

La torre de Maria amb la seva nova alçada deixa ja entreveure la que serà la veritable dimensió del temple. I l’estel comença a representar aquesta dialèctica amb la ciutat: la tradició cristiana, no renyida amb la modernitat (també calen potents càlculs i enginyeria contemporània avançada) amb la ciutat de valors liberal-socials-moderns, com dèiem. El contrast és ben eloqüent. Diguem també de passada que quan a Barcelona aquestes dues ànimes han anat juntes ha estat capaç de grans realitzacions.

No cal ser una persona religiosa per apreciar i fins i tot  compartir aquest simbolisme, doncs té molts elements interculturals, interreligiosos i fins i tot universals. Per exemple quan l’estel és vist des de lluny, sigui quina sigui la posició, es veuen sempre sis puntes, recorda l’estrella de David. Potser una picada d’ullet de Sant Josep que ens assenyala que la tradició representada és també la tradició judeo-cristiana.

Des de l’òptica de diàleg amb la ciutat pluralista, amb valors laics i cívics podem proposar per la ciutat que l’estel:

  • Acompanya. Com ho fa l’estel del matí.
  • Guia.  És el que fa l’estel del mar. Marca un camí que es pot seguir des de la llibertat.
  • Vetlla. Per la ciutat on hi ha també pobres i els exclosos als que no oblida.
  • Il·lumina. El servei als altres.

Són aspectes que sumen a la ciutat de Barcelona. El diàleg de l’estel amb la ciutat representa també, per tant, el dinamisme creatiu i de desenvolupament humà de la ciutat de Barcelona.