Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui, 25 de novembre, amb motiu del dia internacional per l'eliminació de la violència contra les dones, hem de recordar que totes les dictadures, de la Unió Soviètica al nazisme, passant pel franquisme i fins a l'Afganistan, han intentat anul·lar les dones. O com a mínim, invisibilitzar -les.

En la llarga lluita de les dones per defensar la seva dignitat, l'Església, desgraciadament, no sempre ha estat al seu costat, ni les ha valorat com calia. A diferència del que feia Jesús, que no només no les rebutjà mai, sinó que les acollí i les estimà, com ho veiem als evangelis, amb les dones que Jesús va tractar, com Joana, Susanna, Salomé, Marta i Maria, la Samaritana, Maria Magdalena i les altres dones que acompanyaven el mestre pels camins de Galilea, tal com assenyala en el seu article a Catalunya Religió, 'Jesús i les dones', l'amic Eduard Ibàñez.

Per això el papa Francesc sempre ha defensat les dones, tot afirmant que “l'Església és femenina” i també, que “no es pot entendre una Església sense dones, però dones actives, amb el seu estil”. Fins i tot el papa ha dit que “és necessari fer una profunda teologia de la dona”. El papa ha arribat a dir que “si somiem amb un futur en pau, hem de donar espai a les dones”.

Pel contrari, els manuals del franquisme deien que “la vida de toda mujer no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse", ja que la dictadura afirmava que “las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles”. Per això el franquisme menysvalorava les dones i volia que fossin submises: “En un matrimonio normal, siempre será la mujer la que tenga que hacer más concesiones”. Per això la “Sección Femenina", adoctrinava les dones així: “A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Tampoco tenemos que tomar el deporte como pretexto para independizarnos de la familia, ni para ninguna libertad contraria a las buenas costumbres”.

Davant el fracàs dels estats en la defensa dels drets i de la dignitat de les dones (sobretot les afganeses) cal que l'Església i l'Europa de les nacions alcin la seva veu per tal de mostrar la seva solidaritat amb aquestes persones. Per això el papa ha demanat que es busquin solucions per acabar “amb el soroll de les armes", davant el patiment d'aquest poble afganès, “martiritzat”. El papa ha dit també que les dones que sofreixen “situacions d'exclusió, maltractament i violència", són “doblement pobres", ja que “es troben amb menors possibilitats de defensar els seus drets”, com passa actualment amb les dones.

Amb tot, la situació de persecució que viuen les dones a l'Afganistan (però no només en aquest país), també és responsabilitat d'Occident. Així ho resumia, molt encertadament, Àlex Arenas, doctor en Física i catedràtic del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili, en el seu compte de twitter, quan va escriure: “Occident ha proporcionat als talibans armes, entrenament militar, apps que permeten localització de persones i sobretot els hem ensenyat a fer política, és a dir, a mentir. Què esperàvem?”. Per això ara no s'hi val les lamentacions inútils i els cops al pit.

Com ha dit el papa Francesc, “cap religió no justifica la violència dels drets de les dones i de les nenes”. Encara més: com va dir el papa el setembre passat, “la violència a les dones és una nafra oberta a tot el món”. Per això en aquest dia per l'eliminació de la violència contra les dones, cal un gran pacte polític i social per erradicar aquest flagell que, en ple segle XXI, continua destrossant les dones.