Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

No creuen que fer pagar l’IBI a l’Església seria un greu error? Amb aquesta pregunta finalitzava l’article que va publicar Antoni Matabosch, delegat d’economia de l’Arquesbisbat de Barcelona aquest diumenge 3 de juny a La Vanguardia. Matabosch argumenta el marc jurídic i la realitat que explicar l’exempció fiscal. Aquest és el text de l’article.

 

Sobre l'IBI i l'Església catòlica

Des de fa unes setmanes es parla i publica molt sobre si l'Església catòlica hauria de pagar l'impost municipal sobre béns immobles (IBI), especialment en aquest moment de crisi econòmica. És un privilegi fiscal? L'Església viu en un "paradís fiscal"? Hauria de pagar aquest impost?

 

L'exempció de l'IBI a l'Església es basa en l'Acord internacional sobre Assumptes Econòmics entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol (1979), que l'article IV ho determina respecte dels temples i capelles, edificis i locals destinats a la pastoral, les residències de bisbes i sacerdots, oficines diocesanes i parroquials, seminaris universitats eclesiàstiques i cases o convents religiosos. L'article V estén l'exempció a les activitats religioses, beneficodocents, mèdiques, hospitalàries o d'assistència social d'acord amb el que es legisli sobre les entitats sense afany de lucre i en qualsevol cas sobre les entitats benèfiques privades.

 

Disposicions legals posteriors han confirmat l'esmentat Acord i han determinat quines altres entitats i activitats de la societat també estan exemptes (Llei de Fundacions de 1994, Llei de Mecenatge de 2002 i el Reial Decret Legislatiu de 2004). Estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, els edificis històrics, els locals de la policia, de serveis educatius, penitenciaris i de l'exèrcit, els béns comunals i muntanyes veïnals, els de la Creu Roja, la SGAE , les ambaixades i les estacions de tren. Prèvia sol·icitud estan exempts els monuments històrics, els jaciments arqueològics, les zones de repoblacions forestals, els béns de les altres confessions o religions que han subscrit el 1992 Acords amb l'Estat (jueus, musulmans, protestants i ortodoxos), etc. També ho estan totes les entitats sense finalitats lucratives (fundacions o associacions) que ho comuniquin a l'Ajuntament, les explotacions econòmiques de les quals (si en tenen) estiguin exemptes de l'impost de societats (aquí s'inclouen totes les prestacions de serveis socials). Alguns partits polítics i sindicats solen tenir els seus immobles en fundacions, que no paguen IBI.

 

D'aquesta manera, la legislació vigent considera que ha d'ajudar per igual a totes les entitats i activitats que tinguin una finalitat social apreciable i no pretenguin obtenir uns beneficis econòmics que no repercuteixin en la mateixa acció social. Segons algunes estimacions fiables les exempcions de l'IBI a l'Església representen un 5% del total. No es pot, per tant, ni exagerar sobre el que deixen de percebre de l'Església els municipis, ni afirmar que és un privilegi. Això de l'Església és una petita part d'un fet molt general i lògic.

 

L'Església no és rica. Sí, té moltes propietats. A Espanya és present a 22.686 parròquies, amb els seves corresponents esglésies i habitatges del rector, ja que vol estar al servei de tots i a tot arreu. Però cal parar-se a pensar en el que representa econòmicament conservar el patrimoni històric: molts milions d'euros cada any. Sortiria molt més a compte que, com a França, totes les esglésies històriques fossin propietat de l'Estat (que corre a compte de les obres) i fossin cedides en ús a l'església. La majoria de les parròquies i diòcesis espanyoles tenen una economia molt precària i s’han estrènyer el cinturó cada any. Un sacerdot cobra de mitjana 900 euros al mes i, encara que molts d'ells viuen en cases parroquials, no és fàcil arribar a final de mes.

 

Realment l'Església desplega una activitat social, en benefici de la societat? L'Església catòlica desenvolupa una triple activitat positiva per a la societat. En primer lloc promou una dimensió espiritual. Ofereix catequesi i formació a nens i adults; promou més de 200 moviments laics, uns 30 de joves. Forma, per tant, persones responsables i bons ciutadans. Promou ajudes pastorals i socials a les presons i als hospitals. S'esforça a expandir valors ètics per a la convivència social. Suscita i forma milers de voluntaris. En segon lloc desenvolupa una amplíssima activitat cultural i educativa. Gestiona a Barcelona un centenar de centres culturals; ha creat institucions universitàries i de recerca, així com centres recreatius i colònies d'estiu, té centenars d'escoles cristianes els concerts amb prou feina cobreixen el 80% dels pressupostos (4.440.000 alumnes a Espanya i un estalvi per a l'Estat de prop de 3 mil milions d'euros).

 

En tercer lloc, cal valorar la immensa tasca social. A Espanya l'Església té 4.459 centres assistencials (hospitals, orfenats, escoles bressol, centres socials, cases per a ancians o nens, etc.). Amb 2.764.719 persones assistides; existeixen 12.415 associacions religioses inscrites en el Registre del Ministeri de Justícia. Càritas de la Província Eclesiàstica de Barcelona (que inclou Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat) té un pressupost per al 2012 de 25 milions d'euros. Manté 350 projectes en els àmbits: acollida i acompanyament (150 projectes), família i infància (40), vellesa (45), formació i orientació sociolaboral (80), salut mental (6), persones sense llar (35) i moltes accions a favor de la immigració. Té la Fundació per a la Llar per facilitar temporalment pisos. Té milers de voluntaris. Un estudi de fa quatre anys descriu la tasca social dels religiosos a Catalunya. Les ordres religioses gestionen 776 serveis a favor dels més pobres. El 21% destinats a menors i un 27% a majors. Els principals àmbits d'actuació són: alfabetització i formació (16'7%), immigració (14'4%), atenció hospitalària i / o domiciliària (13'8%), sensibilització ciutadana (13'5%), inserció econòmica i / o social (11%), aliments i roba (10'2%), beneficència (9'5%), salut (8'9%), etc.

 

El tercer gran àmbit de l'acció social de l'Església catòlica són les parròquies, on cada dia coneixem més iniciatives socials. Les parròquies estan molt integrades als barris i pobles i coneixen de primera mà les necessitats. L'atur ha afegit als pobres "tradicionals" un nou tipus de pobres vergonyants a causa de les hipoteques impagades i la mancança de treball. En les 200 parròquies de l'Arxidiòcesi de Barcelona s'ajuda regularment amb lots de menjar i roba a unes 150.000 persones. Si s'hi inclouen les altres dues diòcesis de la Província Eclesiàstica arriben als 300.000.

 

L'Església catòlica és la ONG social més gran a Espanya. Sembla lògic que la hi s'equipari, com a mínim, amb totes les altres. El valor del que dóna a la societat val dotzenes de vegades més que el que estalvia per l'IBI. L'esforç que l'Església està fent en aquests moments de crisi és enorme. Ella també, com el qui més, s'està estrenyent el cinturó i s'està bolcant cap als que més ho necessiten. Si un dia canviessin les lleis abans esmentades, el pagament de l'IBI repercutiria en els diners disponibles per a les seves activitats. Desitjo que la discussió actual ajudi a que es conegui millor la gran tasca de l'Església, sense la qual la nostra societat estaria molt pitjor. No creuen que fer pagar l'IBI a l'Església seria un greu error?

 

Dr. Antoni Matabosch

 

Delegat d'Economia de l'Arquebisbat de Barcelona