A les esglésies i a l’Església

Entrats ja en els dies de l’any en els quals hi ha més disponibilitat per conèixer indrets nous, o gaudir dels ja coneguts, cal no oblidar que tota l’arquitectura de caire religiós hi té un lloc destacat. Esglésies, ermites, capelles, catedrals i basíliques interessen tot tipus de gent, amb o sense inquietuds religioses.

Els que sí tenien inquietuds, i molt possiblement creences, religioses, varen ser els pobles que van esmerçar molts anys de les seves vides en la construcció d’aquestes edificacions. Son llocs de culte que han estat construïts de manera que els cristians expressaven i manifestaven el seu amor a Déu tot adorant-lo. Cal no oblidar que molts dels temples van ser dedicats a la Mare de Déu en les seves diferents advocacions. Moltes vegades ha estat la devoció popular la que ha volgut sempre mantenir la Mare de Déu en el mateix indret on ha estat trobada o on s’ha aparegut als creients.

Només amb aquesta varietat i riquesa de temples a casa nostra, amb centenars d’anys, ja es pot tenir una imatge dels milions d’homes i dones que durant segles s’han reunit per pregar en aquests edificis i han rebut en aquestes esglésies els sagraments de la iniciació, la confirmació i el comiat de la seva vida de cristians. Si els temples resulten ser molts i diversos, molt més encara ho seran tots els homes i dones qui hi assisteixen per a celebrar la seva fe. És d’aquesta manera que ens adonem de la diversitat de gent que acull el que els cristians anomenem Església. Aquesta perspectiva, molt gràfica i no gaire conceptual, pot ajudar a entendre què volem dir quan ens referim a l’Església Universal; o què és una comunitat cristiana que es reuneix sovint per pregar i celebrar els seus actes religiosos.

És gràcies a la contemplació d’un d’aquests temples que un home o una dona poden quedar colpits pel recolliment d’una petita ermita o quedar sense alè per la grandiositat d’un immens temple. Situacions que poden deixar sense paraules i, a la vegada, permetre copsar algun instant d’eternitat dins del temple.

És gràcies als homes i dones que ens han precedit en el camí de la fe i gràcies a valors com la generositat, el compromís, la fidelitat i la paciència que existeix aquest llegat arquitectònic i espiritual del qual som receptors directes. Les generacions precedents han sabut viure aquests valors que son els que el papa Francesc exposa en l’Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia (L’Alegria de l’Amor). Francesc promulgà Amoris Laetitia el 19 de març, dia de sant Josep, del 2016, per tal que l’amor de Déu pugui ser viscut a la família amb alegria i, per què no?, per extensió, a les esglésies i a l’Església.