La Plaça de la catedral de Barcelona es va omplir de sabates. Cada any, per aquesta època, ens reunim en torn a aquests calçats simbòlics, tots els que d’alguna manera volem estar al costat dels que constitueixin una de les vergonyes de las grans ciutats: els sense sostre que ens han deixat per anar amb el Pare durant els últims dotze mesos. I ho fem en un funeral tan emotiu com la causa que allà ens aplega: que els ignorats, els oblidats, els qui viuen al marge en aquesta “perla del Mediterrani” almenys siguin recordats un vespre a l’any, amb la solemnitat que dona l’amor, la comprensió i el recolzament que potser no han tingut en vida.
Puc dir que l’únic consol que el vespre del dimecres, 25 de novembre vaig sentir contemplant i recordant noms gravats en aquells “monuments” amb una llumeta simbòlica i rebent la flor blanca que els companys i amics depositaven, era que de cadascun es podia conservar la seva història i el seu record gràcies als companys que, en algun moment de la seva vida els havien fet costat en “Arrels”, Santa Lluisa de Marillac, Hospital de Campanya de Santa Anna, Sant Joan de Déu, Suara, El lloc de la dona, Barcelona actua, Sant Pere Claver, Caritas, Àmbit prevenció, Salut sense sostre, Heura, ABD, Gimnàs Sant Pau, etc. etc.
En aquell “cementiri” de records, em vaig passejar abans de la cerimònia contemplant les edats, la mitjana de les quals era de 56 anys. Jo, amb els meus 87, fa anys que acompanyo en el seu traspàs gent molt més jove, que no ha tingut les oportunitats que jo he tingut. És per això que recordant la vida d’alguns d’aquests homes i dones –sovint judicades a la lleugera- sentia ressonar a les meves oïdes les paraules de Jesús explicitades en cadascun dels noms que contemplava: “Avui seràs amb Mi en el Paradís”.
Quan després de la “Sura” recitada per la meva companya musulmana, Faouzia, jo vaig recitar la benaurances, em sentia com la portaveu de Jesús dedicant-los aquelles promeses de felicitat que ja estarien gaudint: “Feliços el qui ploren perquè seran consolats”. Vaig sentir clarament aquest consol de Déu que Jesús els havia promès.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.