Tinc aquesta sort: poder participar activament en la Mostra de Cinema Espiritual en un dels llocs preferits per a mi, des de fa molts anys. Un lloc que està a l’ombra, als marges, i fins i tot, refusat pels que acaben en ell i pels que mai sabran que passa reixes en dins.
Jo, que he passat moltes hores i molts anys en uns quants d’aquests centres que diem amb un eufemisme “Centres penitencials”, però que la gent coneix per presons, sé les històries que es viuen allà dins. Sé les hores que passen homes i dones amb la càrrega interior i exterior que comporta i que, a sobre, té l’afegit de que “se l’han buscat”, es a dir, que estan per la seva conducta. El que generalment ignorem és quines circumstàncies de la seva vida els han portat a viure uns anys entre reixes.
A mi em toca comentar una pel·lícula encisadora: La Familia que tu eliges. Uneix dos marginats ben diferents: l’un, símbol de la innocència fins i tot en els seus actes delictius, i l’altre delinqüent des de les intencions fins a les accions. Però en tots dos, com en cada persona, hi ha alguna cosa en el fons de la seva ànima que sovint no troba el moment de sortir a fora i manifestar-se en l’amor, la bondat, la compassió i l'ajuda mútua.
Si algú és capaç de fer aquest miracle de descobrir-la i posar-la en acció, tenim no només un final feliç, sinó una mostra de que mai podem desesperar en la recuperació d’una persona per allunyada que estigui de la llei o de la bondat.
Suposo que a un grup de dones, algunes de les quals conec molt bé la seva història, els ajudarà que la Mostra del Cinema Espiritual se’n recordi d’elles.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.