El relat de les temptacions de Jesús segueix en el tres sinòptics sense cap interrupció el relat del baptisme de Jesús. Aquest diumenge 1er de quaresma del cicle A pertoca llegir el text de Mateu (Mt 4,1-11). En el relat del baptisme, la veu del cel que es sobreentén la veu de Déu, acaba de dir, referint-se a Jesús, "Aquest és el meu Fill". A les temptacions el temptador intentarà desmentir aquesta proclamació. Dues vegades dirà: "Si ets el Fill de Déu". El temptador ve a dir: ara veurem si és veritat que tu realment ets el Fill de Déu.
L'expressió "Fill de Déu" no s'ha d'entendre en el sentit que li dóna la posterior teologia cristiana. A l'antiguitat el qualificatiu fill de déu s'aplicava a molts tipus de personatges; ho eren els reis, els faraons, els herois. A Israel hi havia corrents de pensament que consideraven el messies fill de Déu (Sl 2,7). Aquest és el sentit que preval en el text de Mateu. El temptador s'encara amb Jesús en tant que messies d'Israel, representant del poble i destinat, des de l'episodi del baptisme, a portar a terme una missió. En el transcurs de la seva vida Jesús experimentarà més temptacions. "Si ets Fill de Déu" es tornarà a repetir. El gran sacerdot en el judici davant el sanedrí dirà: "Si ets el Messies, el Fill de Déu" (26,33) i els que passen pel camí davant de la creu diran : "Salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu " (27,40). Com a la segona temptació es demana una intervenció espectacular de Déu. La característica comuna a totes les temptacions és esbrinar com i de quina manera pensa dur a terme Jesús el seu messianisme. La solució de l'enigma es produirà quan el centurió, un cop mort Jesús, digui: "És veritat aquest és el Fill de Déu" (27,54), és a dir, el messianisme de Jesús passa per la creu. La resposta adequada només pot arribar quan s'ha produït la mort de Jesús. Un messianisme que es vulgui estalviar la creu és un messianisme falsejat.
Mateu amplia el primitiu relat de Marc i ho fa construint una mena de debat rabínic en el que Jesús respon a les ofensives del temptador amb cites del Deuteronomi (8,3; 6,16; 6,13), un dels cinc llibres de la Llei. Les temptacions tipifiquen les opcions de portar a terme un messianisme basat en obrar prodigis per obtenir seguiments entusiastes o en desafiar la intervenció divina o en cercar el poder i prestigi polític. A més d'això; Mateu ens situa en tres escenaris emblemàtics de la religiositat d'Israel: el desert on la fam fa que Israel dejuni a contracor i s'encengui així la temptació; el temple centre neuràlgic de la fe d'Israel; la muntanya alta, el Sinaí, relacionada amb el do de la LLei.
Aquests escenaris ens porten a relacionar les temptacions amb tres de les experiències mes significatives de la religiositat d'Israel: el dejuni, el culte practicat en el temple i la primacia de la Llei. Saltar-se el dejuni, convertir el temple en un espectacle o anteposar el culte idolàtric a la primacia de la Torà, la Llei són propostes temptadores. Si Jesús sucumbeix a les pretensions del temptador queden en entredit les experiències bàsiques de la religiositat d'Israel, com pot pretendre aleshores ser el messies d'Israel?.
Les temptacions descriuen el messianisme que no ha de ser o el que Jesús rebutja. El messianisme en positiu queda apuntat amb la menció dels àngels que serveixen Jesús. El servei és el que tipifica el messianisme de Jesús. Un servei que està a les antípodes de la ostentació, de la recerca del propi benefici, de posar Déu al servei dels propis interessos. És el servei que tipificarà les comunitats - àngels seguidores de Jesús.
Diumenge 1er d'Advent. 5 de Març de 2017.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.