Moisès i Elies amb Jesús

Comentari a l’evangeli del 2on diumenge de Quaresma. B

A l’evangeli del segon diumenge de Quaresma es llegeix el relat de la transfiguració de Jesús. Enguany pertoca llegir el text de Marc (Mc 9,2-10). Poc abans del relat de la transfiguració, Marc ha explicat la guarició del cec de Betsaida (8,22-26) i posteriorment narrarà la guarició del noi posseït per un esperit maligne que la poca fe dels deixebles no aconseguirà alliberar (9,14-29). Dos relats símbol de la ceguesa i la poca fe dels deixebles. Davant aquesta ceguesa i poca fe Jesús els vol enfortir manifestant-se, transfigurat, amb una relació única amb Déu, el Pare i portador d’un missatge que sobrepassa el contingut de la Llei de la paraula profètica. Jesús intenta aclarir als seus deixebles més recalcitrants com entén la seva funció messiànica.

Jesús i els tres deixebles escollits, Pere, Jaume i Joan pugen a una muntanya alta. La muntanya és símbol de l’esforç ascètic, allunya de la mundanitat i dels obstacles que es poden interposar per adonar-se de l’autèntica persona de Jesús feta visible en la transfiguració. Marc estableix una contraposició entre la muntanya on es produeix la transfiguració i la muntanya de Sió on hi ha el temple de Jerusalem lloc per excel·lència de la presència de Déu. La manifestació divina té lloc no a Jerusalem on pertocaria sinó en una muntanya sense nom. La muntanya apropa a Déu per això es converteix en l’escenari ideal de la transfiguració de Jesús. El relat està ple d’elements propis de la manifestació divina: la muntanya com a lloc de la manifestació divina (Ex 19,20; 1 Re 19,9-18), el núvol com a símbol de la presència de Déu i la veu de Déu que parla des del núvol (Ex 24,16), el vestit blanc recorda el vestit blanc de l’ancià (Déu) del llibre de Daniel (7,9).

A la tríada dels tres deixebles s’hi juxtaposa la tríada que formen Jesús, Moisès i Elies. Consagrats per la tradició oral i escrita Moisès i Elies són dos personatges molt significatius dins la història i les tradicions religioses d’Israel. El rabinisme els tingué en gran consideració. Tenen també un pes important en la literatura apocalíptica, tant és així que algun dels seus llibres porten en el títol el seu nom: “Testament de Moisès” i “Apocalipsi de Elies”.

En el pla de lectura de la sinagoga que llegia un fragment de la Torà, la Llei i un fragment de la Haftarà (profetes) es llegien uns textos que establien la connexió entre Moisès i Elies units en el combat contra la idolatria. Moisès s’encarà als constructors del vedell d’or (Ex 32 ) i Elies combaté contra els profetes de Baal ( 1 Re 18,20-40). Tots dos tenen una experiència de trobament amb Déu dalt d’una muntanya (Ex 19,20; 24,12; 34,4-7; 1 Re 19,9-18). També tenen en comú que cap dels dos va morir. El segon llibre dels Reis narra que Elies fou endut al cel (2 Re 2,1-12) i tot i que el Deuteronomi dona notícia de la mort i enterrament de Moisès (34,5-6) alguns rabins mantenen que tampoc va morir.

D’Elies cal dir també que era el profeta esperat que havia de venir abans de l’adveniment del Messies. Així ho preveia la profecia de Malaquies: “Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies” (Ml 3,23).

El més important però és que Moisès i Elies representen la Llei i el profetes, tot el que en temps de Jesús es reconeixia com a l’Antic Testament, com a Escriptura. Moisès representant de la Llei i Elies del profetisme. Marc no explicita el tema de la conversa com ho farà Lluc però la proximitat dels anuncis de la passió (8,31-33 i 9,30-32) fa suposar que aquest sigui el tema.

El relat de la transfiguració vol mostrar que Jesús és l’únic intèrpret del Pare. Des d’ara ja no serà la veu de la profecia representada per Elies, ni les complicades interpretacions rabíniques de la Llei representada per Moisès el que caldrà escoltar. Ara serà la veu de Jesús que s’imposa a qualsevol veu que la vulgui substituir.

Diumenge 2on de Quaresma. 25 de Febrer de 2024