Com a tu mateix

Comentari a la primera lectura del diumenge 7é durant l’any. A

El tercer llibre del Pentateuc s’anomena llibre del Levític pel títol que li va donar la traducció grega dels LXX:“leveitikon”. Tot i que el llibre només parla del levites una sola vega (25,32-34), el títol es justifica perquè parla dels sacerdots que formaven un clan de la tribu de Levi i de tasques i funcions que en algun moment de la història d’Israel foren competència dels levites. La bíblia hebrea l’anomena “Wayyiqra” (i cridà) que és la primera paraula de la frase amb que comença el text hebreu: “Va cridar el Senyor a Moisès”.

El llibre el podem dividir en les següents seccions: 1) Lleis sobre els sacrificis (cc.1-7); 2) Disposicions sobre la investidura dels sacerdots (cc.8-10); 3) Lleis sobre les purificacions rituals (cc. 11-16) 4) Lleis sobre la santedat. Aquesta part és coneguda com a “Codi de la santedat” anomenat així per la freqüent repetició: “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant” Són les paraules amb que comença la primera lectura d’avui que recull un fragment d’aquest codi (Lv 19,1-2.17-18 ). El llibre acaba amb un apèndix on s’hi tracta el compliment dels vots i qüestions sobre el delme (c.27).

La lectura comença amb una proclamació solemne de la santedat de Déu que esdevé exigència de la santedat que també ha de tenir el poble. La santedat de Déu té a veure amb que Déu és una realitat radicalment diferent a qualsevol altra realitat existent. No pot ser confós ni barrejat amb res ni amb ningú. No és fàcil acostar-s’hi i viu en un àmbit on Israel només hi pot penetrar si compleix determinats requisits. Vist així, imitar la santedat de Déu podria comportar desentendre’s de la realitat del món. Tot el contrari, imitar la santedat de Déu implicarà entre altres prescripcions que el capítol 19 va detallant, comprometre’s a fons en l’amor als altres.

El tema estrella que apareix en el text és l’amor als altres formulat amb l’expressió que s’ha fet clàssica: “Estima als altres com a tu mateix”. Qui són aquests altres? En el text figuren amb diversos noms: el germà (“akj”), els fills del teu poble (“bene ameka”)i els termes hebreus “amit” i “rea” que es poden traduir per parent, amic, veí company, persona propera. Tot i la pluralitat de traduccions i matisos l’àmbit d’actuació i realització d’aquest amor sembla quedar limitat en l’entorn més immediat i proper de la persona. El verset 33 del mateix capítol introdueix un terme que amplia horitzons i fronteres “ger” l’estranger. Aquest també s’ha d’estimar com a tu mateix (és la mateixa construcció que apareix a la nostra lectura) i ha de ser tractat exactament igual que un que hagi nascut en el teu poble. L’estranger té els mateixos drets i la mateixa dignitat com a persona que qualsevol israelita. Quan Jesús explica al mestre de la llei qui són aquests altres a qui cal estimar (Lc 10,25-37) posa l’exemple del samarità que pels jueus era considerat un estranger.

“Estima l’altre coma tu mateix resumeix en positiu el tracte envers els altres que en els vv. 17-18 ha anat descrivint en negatiu sobretot a través de tres comportaments: l’odi, la venjança i el rancor.

En contra de l’odi s’hi contraposa la correcció del germà a fi de no fer-se responsable del seu pecat. Això vol dir que la víctima que no s’atreveix a denunciar una agressió o una injustícia carrega amb la culpa del mal. Per què? Si hom sofreix per culpa d’una ofensa i no corregeix el proïsme, el més probable és que acabi odiant-lo i fàcilment caigui en el rancor i el desig de venjança. El seu silenci farà que el mal quedi enquistat i entri en un estancament del que serà difícil sortir-se’n. Davant el mal sofert, callar no és bo, el millor és la denúncia, la correcció fraterna, el perdó; és la millor manera que les coses no vagin a mal borràs. Quan Jesús mor a la creu perdonant, talla d’arrel un dinamisme del mal que pot resultar imparable.

Diumenge 7 durant l’any. 19 de Febrer de 2023