Comentari a l’evangeli del diumenge 2on durant l’any. B
Són poques les oportunitats que la litúrgia ens ofereix de poder llegir fragments de l’evangeli de Joan. Aquest diumenge n’és un i llegim l’episodi on deixebles de Joan Baptista coneixen Jesús i comencen a ser deixebles seus.
Durant molts anys es considerà que el quart evangeli era l’obra de Joan, un dels fills de Zebedeu que formà part del col·lectiu dels dotze deixebles, a la vegada s’identificà aquest Joan amb la persona del deixeble estimat que apareix a Joan . Estudis especialitzats van descartar aquesta hipòtesi. També sembla poc probable que l’autor de l’obra joànica fos l’ancià que apareix a 2 i 3Jn. El més probable, doncs, és que Joan fill de Zebedeu, el deixeble estimat i l’ancià de la 2a i 3a carta siguin persones diferents.
Qui és doncs l’autor de quart evangeli? La hipòtesi considerada com a més probable es pot sintetitzar de la manera següent: el nom de «deixeble estimat» correspon a un deixeble de Jesús que no formava part del grup dels Dotze. Hauria nascut a Judea, possiblement de classe social benestant, seguidor molt proper a Jesús; aquest deixeble esdevingué, després de la mort i resurrecció del Senyor, l’iniciador d’una predicació i d’una interpretació originals i molt profundes de la vida i l’obra de Jesús. Des de Palestina passà a Àsia Menor, a Efes, on fundà un moviment d’evangelització i esdevingué el cap de l’anomenada escola joànica, durant molts d’anys. Un membre d’aquesta escola seria l’autor de l’evangeli, les cartes i l’Apocalipsi de Joan. Els seguidors del “deixeble estimat” serien els que li van donar l’apel·latiu de «deixeble estimat», i feren que aparegués com a personatge molt proper a Jesús en la darrera redacció de l’Evangeli.
Els versets 35-42 que llegim avui atorguen diversos títols a Jesús, fruit d’una desenvolupada Cristologia. Joan el Baptista anomena a Jesús l’anyell de Déu (vv. 29, 36). Els deixebles de Joan anomenen Jesús Rabí (v. 38). Andreu l'anomena el Messies (v. 41).
L’anyell de Déu, ens fa pensar en l’anyell pasqual, la sang del qual va salvar els israelites de la mort i va preparar el camí per al seu alliberament d'Egipte (Èxode. 12). Una de les idees més importants de l'Evangeli de Joan és el motiu de la Pasqua que té un pes teològic en tot l'Evangeli. L’anyell pasqual estaria en la ment de l'evangelista mentre escriu això. En el judaisme, l’anyell pasqual no es veia com un sacrifici pel pecat, però la primerenca església aviat ho va interpretar així. (1 Cor. 5,7-8). A més, en el quart Evangeli la crucifixió de Jesús està connectada a la matança de l’anyell de la Pasqua. El migdia, l’hora sisena quan Jesús es crucificat era l’hora que en el temple es mataven els anyells pel sacrifici de Pasqua (Jn 19,14). L’evangelista connecta les cames de Jesús, sense trencar-se durant la crucifixió, (19:33) amb Èxode 12:46, que diu que no s’ha de trencar cap os a l’anyell Pasqual.
També cal pensar en l’anyell proporcionat a Abraham per ser sacrificat en lloc d'Isaac (Gen. 22:8-13). I també amb el Servent del Senyor que en els cants del segon llibre d’Isaïes és comparat a un anyell que el porten a matar (Is 53,7).
Dos deixebles anomenen Jesús “Rabí”. L’evangelista en dona la traducció “mestre” indicant en quin sentit cal interpretar el terme. Els rabins eren els experts en la Llei i la comunitat joànica que havia estat expulsada de la sinagoga (Jn 9,22) no tindria massa bones relacions amb els rabins. Els rabins, però, tenien els seus grups de deixebles i per això eren mestres. Els seus alumnes els deien “el meu gran” que és la traducció exacta de “Rabí”. Jesús en tant que té un grup de seguidors i deixebles i els ensenya es deixa dir “Rabí” (1,49; 3,2; 4,31; 6,25; 9,2; 11,8).
L’evangeli de Joan proclama la messianitat de Jesús des del començament del seu evangeli. No com Marc que, a part del títol, amaga la condició messiànica de Jesús fins a la proclamació solemne davant el Sanedrí (Mc 14,62). Joan ho fa ja en pròleg i ara Andreu i Simó l’anomenen Messies. L’esperança messiànica que l’autor de l’evangeli descriu encertadament a 7,41-42: “Ès el messies?” queda confirmada de bon començament en l’evangeli. Jesús és el Messies esperat que havia de venir al món.
Diumenge 2on durant l’any. 14 de Gener de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.