(Jaume Duch) El diàleg de Jesús amb la Samaritana és un dels textos que no es poden enllestir amb quatre paraules. A la samaritana, Jesús li promet una aigua que satisfarà per sempre la seva set. Jesús es presentà com la vertadera font de l'aigua capaç d'apagar la set d'amor que tota persona experimenta d'alguna manera en el seu cor. Si falta amor, el cor de tothom esdevé un desert. Jesús va començar a donar-nos aquesta aigua de vida el dia que, arran de la pica del baptisme, ell va vessar en els nostres cors el seu amor.
En la primera lectura es diu que l'aigua va ser una benedicció en ple desert per a Israel. Avui, Jesús va més enllà, i diu a la Samaritana que l'aigua que dona la vida és el seu Esperit. Jesús fa referència a un Esperit que és capaç de capgirar la creació sencera, que pot fer que el cor ressec floreixi, que els pecadors i els menyspreats d'aquest món puguin retrobar el gust de viure d'una altra manera. Sant Pau, en la carta als Romans, ho confirma: "Qui trobaríem disposat a morir per un home qualsevol? Doncs Crist ho ha fet." Déu ha donat prova del seu amor quan Crist morí, per tots, perquè no anéssim més assedegats pel món. "Així, doncs, la salvació no ve de cap llei, ni de la bona consciència, sinó de donar la vida pels altres, com Crist ho va fer quan encara érem pecadors".
Avui tenim novament l'oportunitat de preguntar-nos: de debò és Jesús la font que apaivaga la meva set? Podrem respon- dre bé, si gosem mirar Jesús com el va mirar la Samaritana, delerosa com estava de no tenir mai més set. Jesús va parlar d'un do fet a la mesura del cor de Déu, no dels nostres petits desitjos i de les nostres relatives necessitats. Es tracta d'un do que és pura gràcia, que sense tenir cap dret a exigir-lo, ha estat Déu mateix que en la persona del Fill ha vingut a oferir-nos-el.
La samaritana, sorpresa, va tornar corrent al poble per anunciar que havia trobat un home jueu que li havia llegit la vida i el cor, i deia: "Ves a saber, si aquest no és el Messies esperat." Aquella dona va quedar commoguda en sentir Jesús que li deia: "L'aigua que jo et puc donar pot sadollar per sempre la teva set d'estimar." Com en altres indrets de l'Evangeli, en una trobada de Jesús amb una dona, es va fer present la revelació de la Bona Nova.
Història i costums separaven Jesús de la Samaritana: ella era una dona, la seva religió era diferent i fins i tot hostil, i a més tenia una història "escandalosa". Malgrat la possible opinió dels deixebles sobre la inconveniència d'aquesta trobada, Jesús va continuar dialogant amb ella. Diàleg que va donar credibilitat a aquella dona, ja que l'Evangeli acaba de manera en deixar constància que: "Molts... van creure... pel testimoni que havia donat la dona Samaritana."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.