"No tingueu por, soc jo"

(Jaume Duch) Quan es navega amb vent contrari es pot tenir por i dubtar d'arribar a bon port. Es el que explica la primera lectura del que li va passar a Elies, fugitiu i desenganyat, camí de l'Horeb, i del que li va passar a Pere i als companys en tornar en barca sols cap a casa, la nit de la multiplicació dels pans i dels peixos. Pere, espantat per la tempesta, tria el camí més desproporcionat per acostar-se a Jesús, que venia cap a ells caminant per per sobre de les ones. Pere, a causa del seu desfici, es va trobar aviat amb l'aigua al coll i demanà ajuda, Jesús no es va fer pregar a donar-li la mà, tal com ho fa sempre amb els qui li demanen ajuda.

La tempesta d'aquella nit i la força hostil del vent contrari són un símbol de tot allò que obstaculitza la marxa dels homes i de les dones vers la seva plena realització espiritual. Malgrat les dificultats del temps present, podem preguntar-nos: poden els cristians franquejar per la fe l'abisme del desamor, i renéixer cada dia com a ressuscitats? Sols cal fer atenció a les paraules encoratjadores de Jesús als de la barca: "No tingueu por, soc jo!" Que aquesta certesa sostingui la nostra por i feblesa.

Mai ha estat fàcil creure adequadament, l'Evangeli d'avui ens ajuda precisament a reafirmar la fe de creients. En les situacions de crisi, que arriben com torbonades perilloses i inesperades, la fe es pot afeblir com ho demostrà Pere en l'agosarada pretensió de superar la realitat ordinària cercant una sortida extraordinària més segura. Pere no havia après encara que la fe i la confiança en Jesús és quelcom més que il·lusió espectacular i recurs fàcil per evadir-se de les dificultats normals de cada dia. Ell no havia entès encara la proposta de Jesús sobre el Regne de Déu.

El Regne de Déu és el determinant de les actituds evangéliques del deixeble de Jesús, actituds que es concreten formal- ment en les benaurances, i en el primer manament de l'amor a Déu i al proïsme. El Regne de Déu fonamenta l'espiritualitat cristiana, i és la base de la nostra esperança i del compromís remporal inherent a la fe. Així doncs, el Regne de Déu demana l'exercici de la fe, de l'esperança i de la caritat.

Aquell vespre el mestre va reprotxar a Pere la seva poca fe: "Per què dubtaves?" Aquest pot ser també el nostre problema: deixar-nos fascinar negativament pel perill oblidant la mà estesa del Salvador, que té poder per fer callar totes les aigües esbalotades. En dia ja llunyà, Déu va separar la terra de les aigües i cada dia fa renéixer homes i dones de l'aigua i de l'Esperit.

Si per gràcia estimem la realitat del Regne de Déu i creiem en la seva virtualitat, tot i les possibles onades perilloses, hem de testimoniar esperança i encomanar maduresa en les relacions amb tothom. Això serà posar en pràctica el que diem en resar el Pare Nostre: vingui a nosaltres el vostre Regne.