Necessitem els pobres

(Oriol Xirinachs) A Assís, entitat que atén els sensesostre i que els ofereix esmorzar, roba i dutxa, i on col·laboro com a voluntari, avui el Domingo, en acomiadar-se, a més de donar les gràcies com sempre, ha afegit: “Oriol si necesitas algo que pueda ofrecerte, dímelo”. M’ha deixat sorprès i sense esma; només he estat capaç de donar-li, tímidament les gràcies. Com és de suposar el que m’ha vingut al cap ha estat pensar en què em podia ajudar un home que viu al carrer. Ho deixo aquí i ho reprendrem.

Un grup de mossens en reunim habitualment per compartir l’Evangeli. Un d’ells és capellà obrer, amb la sensibilitat que li és pròpia. Jo, en canvi, he estat més present en l’acompanyament del pobres, amb una altra sensibilitat. Quan, en comentar un text de l’Evangeli, surt un tema que hi dóna peu, ell tot seguit en subratlla l’exigència del compromís i l’amor, i jo, com empès per una molla, salto sempre dient que els pobres no poden comprometre’s, ja que tenen prou feina per subsistir. Alguns, fins i tot mai no n’han fet cap de bona: el bon lladre, l’adúltera, Zaqueu... Però són salvats, i ho són perquè saben viure oberts des de la seva necessitat confiada. I això és que ens ensenyen, i això és el que a nosaltres ens falta. Sempre hem ensenyat, manat, donat, acollit....

Reprenc el cas del Domingo. Doncs sí, Domingo. Tu i els pobres teniu molt a oferir-nos i donar-nos i ho necessitem vitalment per ser l’Església de Jesús. Fins i tot quan parlem de l’Església pobra, pensem a abandonar poder, diner o prestigi, però ens cal descobrir que una Esglesia pobra és també aquella que necessita, que us necessita a vosaltres, si volem portar aquella salvació que no s’imposa, sinó que cal saber-la oferir.

Hem llegit la paràbola del bon samarità per fonamentar l’exigència del compromís cristià, i és una bona cosa, però Domingo m’ensenya que també ens hem de posar, avui més que mai, en el lloc de l’home ferit, i necessitem que el pobre samarità ens guareixi.

Necessitem els pobres perquè l’Evangeli que nosaltres els presentem, tan teòric, moralista i patriarcal, ens el retornen molt més vital, gratuït tendre i fraternal. «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Mt 11,25). Necessitem els pobres perquè ens ensenyin a oferir l’Evangeli de manera que vulgui ser acollit: « —Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva» (Lc, 19,5), i a fer una Església que es fa convidar. Necessitem els pobres per no convertir-nos en una Església d’elit sinó per ser Església catòlica, es a dir, universal. I més!