Salvador Espriu en la seva "Setmana Santa" escriu: "Quí se'ns dreçà dins el vas nou quant més silenci esten la nit? Dones fidels varen vetllar i just a l'alba feien ja camí, ben juntes en el plor, fins el misteri del llindar". El seu text ens ajuda a posar paraules a l'experiència que tots hem viscut en un moment o altre de la nostra vida quan hem sentit la mort d'aprop. A través de la mort d'algú estimat, en l'absurditat de la mort d'un infant o un jove, tots, creients i no creients, vivim l'angoixa, la por o, com a mínim, l'incertesa que ens fa demanar-nos si un cop travessat aquest llindar ens rebrà algú amb amor i ens acollirà i acomplirà els nostres anhels més profunds .
I aquesta és la gran qüestió que portem al cor i a l'esquena al llarg de la nostra vida i cada cop que morim una mica aprenent la mort en cada adéu definitiu als éssers estimats.
Però molt , molt rarament se'ns fa el do de poder veure-hi a través del llindar, i amb els ulls enterbolits de llàgrimes entrelluquem una llambregada que amb absoluta certesa ens fa dir que sí, que a l'altre costat ens espera l'Absolut de l'Amor, de tot aquell Amor que hem enyorat en les nostres vides i en el nostre món.
I això ens ha succeït aquests dies acompanyant i deixant-nos acompanyar per la mort lúcida , serena, esperançada d'un home bo, que fins al darrer moment de la seva vida ha portat els demés al cor, especialment els que patien. Que va donar la seva vida a Déu, a través de la pregària i als homes, ensenyant-nos tot estimant a estimar.
I la seva mort ens ha mostrat el sentit darrer de la seva vida: estimar Déu i als homes. I a través seu hem pogut veure i viure còm el "misteri del llindar" es feia transparència del Déu que estima fins a la mort.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.