Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dijous Sant 2019. Cicle C.
Barcelona, 18 d’abril de 2019.

Hi ha una sèrie de factors en aquesta introducció que impressionen. Impressiona el moment: l’hora de passar d’aquest món al Pare. Impressiona la circumstància: sopant i sabent la traïció que el portava cap al fracàs i la mort. Impressiona la consciència de Jesús: Jesús sabia el seu origen i destí, que Déu ho havia posat tot a les seves mans. Impressiona l’experiència: l’amor fins a l’extrem fins a l’excés. En tot el Nou Testament no hi ha cap introducció tan solemne. Aquí estan en joc realitats essencials, realitats decisives.

El gest que fa Jesús durant el sopar: rentar els peus era feina obligada dels esclaus. Així consta en la literatura i les lleis antigues quan parlen d’aquest fet de rentar els peus. Pere no tolera que Jesús faci això. És en ell un gest d’humilitat? No. És l’afany de singularitzar-se, cosa que Jesús no tolera. La resposta tallant de Jesús a Pere indica que, en això, s’hi juga el ser o no ser deixeble del Mestre. “Si et resisteixes –li diu–, no tens res a veure amb mi.”

Jesús explica que en el seu projecte, el Mestre (el que ensenya) i el Senyor (el que mana) és el que accepta l’últim lloc que la societat assigna a un individu: ser un esclau. D’aquesta manera Jesús capgira l’ordre establert. L’aterrador desordre en el que vivim o malvivim no es resol des de dalt, sinó des de sota, des de baix; no des del poder, sinó des del carisma, des de la gràcia.

El Mandat es concreta en un imperatiu “El que jo he fet, feu-ho també vosaltres.” Jesús afirma d’una manera clara i rotunda: en l’Església que neix aquí no pot haver-hi una altra manera de manar que servir. Jesús va actuar i després va explicar el que havia fet.

A l’Església ni s’ensenya ni es mana sinó el que prèviament fa el que ensenya i el que mana. Les paraules sempre després de les accions. Primer les accions de servir, la generositat. I, només després, les paraules aclaridores. És així com actuem nosaltres o bé ens limitem a xerrar per xerrar? Aquesta és la feina dels hipòcrites.