Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XVII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 28 de juliol de 2019

La pregària és un dels temes més desenvolupats de l’evangeli de S. Lluc, tant pel que fa a l’oració que practica Jesús com per les recomanacions en les que el mateix Jesús insistia i remarcava.

Per què? Perquè la pregària és essencial en l’experiència religiosa: essencial el demanar i essencial l’oferir. De manera que, amb tota raó, podem assegurar que la pregària és la pràctica més específicament característica de qualsevol forma de veritable religiositat.

Això explica que Jesús, tot i les seves crítiques a la religió oficial, fos un exemple constant en la pràctica de l’oració. Jesús es va enfrontar al Temple, als capellans, al culte oficial, a la Llei jueva, als rituals. Per això, els dirigents religiosos l’atacaren i van voler eliminar-lo. Però ningú no li va poder recriminar que no pregués. L’originalitat de Jesús és que per pregar no anava ni al Temple ni a la Sinagoga. Jesús pregava en la solitud, a la muntanya, al camp.

Per què és important la pregària? És important perquè l’específic de l’experiència religiosa no està en les idees i veritats que ensenya sinó en les experiències que desvetlla. Demanar perquè som pobres i oferir bones obres.  

Tot el que diuen les religions es refereix a aquest món. Encara que parlin de Déu, del cel, de l’altra vida. Tot això són paraules amb les que les persones religioses expressen la nostra limitació i l’anhel per a sobrepujar-la.

Doncs bé: la pregària és l’expressió més típica de manifestar la nostra experiència religiosa. Per tant, és el reconeixement humil de les nostres limitacions. I és, a la vegada, l’anhel de superar-les. Per això podem dir que un creient que mai no prega.—no és creient.

Doncs, què és? És una persona amb una forta càrrega ideològica, orientada cap a un Déu imaginari i fantasiós. La veritable relació amb el Transcendent només es pot viure mitjançant el desig fecund, l’experiència quotidiana, l’anhel sincer, la recerca pura. Això és el que Jesús ens ensenya sobre la pregària.

És hora de què ens preguntem: Quan i com preguem nosaltres? Quantes estones hi dediquem cada dia en concret? No es tracta de buscar fàcils excuses. Segur que les trobarem. Es tracta de comprometre’s davant de la pròpia consciència i davant de Déu. Primer: demanant el que necessitem i, segon: oferint el que tenim, és a dir: compartint generosament.