“Els tresors de l’Església són els pobres”

Discurs en la peregrinació dels pobres de les diòcesis franceses de la província de Lió. Dimecres 6 de juliol de 2016

Estimats amics,

Estic molt content d’acollir-vos; sigui la que sigui la vostra condició, la vostra història, el pes que suporteu, és Jesús qui ens reuneix al voltant seu. Si hi ha quelcom que té Jesús, és precisament la capacitat d’acollir. Ell ens acull a cadascun de nosaltres tal com som. En Ell som germans, i jo voldria que vosaltres sentíssiu com en sou de benvinguts; la vostra presència és important per a mi, i també és important que vosaltres us sentiu aquí com a casa.

Amb els responsables que us acompanyen, vosaltres doneu un bell testimoni de fraternitat evangèlica en aquest caminar junts en el pelegrinatge. De fet vosaltres heu vingut acompanyant-vos els uns als altres. Els uns ajudant-vos generosament, oferint recursos i temps per fer-vos venir; i vosaltres, donant-los, donant-nos a nosaltres, donant-me a mi, Jesús mateix.

Perquè Jesús ha volgut compartir la vostra condició, s’ha fet, per amor, un de vosaltres: menyspreat pels homes, ignorat, un que no compta per a res. Quan us passa tot això, no oblideu que Jesús també ho ha passat com vosaltres. És la prova que vosaltres sou preciosos als seus ulls, i que Ell és a prop vostre. Vosaltres esteu en el cor de l’Església, com deia el Pare Josep Wresinski, perquè Jesús, en la seva vida, ha donat sempre la prioritat a les persones que eren com vosaltres, que vivien situacions semblants. I l’Església, que estima i prefereix el que Jesús va estimar i preferir, no pot quedar tranquil·la fins que no reuneix tots els qui experimenten el rebuig, l’exclusió i que no importen a ningú. En el cor de l’Església, vosaltres ens permeteu de trobar Jesús, perquè ens parleu d’Ell no només amb les paraules, sinó amb tota la vostra vida. I doneu testimoni de la importància dels petits gestos, a l’abast de cadascú, que contribueixen a construir la pau, recordant-nos que som germans, i que Déu és el Pare de tots nosaltres.

Em ve al cap provar d’imaginar que pensaria la gent quan va veure Maria, Josep i Jesús pels camins, fugint d’Egipte. Ells eren pobres, estaven preocupats per la persecució: però allà hi era Déu.

Estimats acompanyants, vull agrair-vos tot el que feu, fidels a la intuïció del Pare Josep Wresinski, que volia partir de la vida compartida, i no de teories abstractes. Les teories abstractes ens porten a les ideologies i les ideologies ens porten a negar que Déu s’ha fet carn, un de nosaltres! Perquè és la vida compartida amb els pobres el que ens transforma i ens converteix. I penseu bé això! Vosaltres no només aneu al seu encontre –també a l’encontre de qui té vergonya i s’amaga–, no només camineu amb ells, esforçant-vos a comprendre el seu sofriment, entrar en la seva disposició [d’ànim]; però vosaltres us esforceu per entrar en la seva desesperació. A més, desvetlleu al seu voltant una comunitat, restituint-los així, una existència, una identitat, una dignitat. I l’Any de la Misericòrdia és l’ocasió per descobrir i viure aquesta dimensió de solidaritat, de fraternitat, d’ajuda i de suport mutu.

Estimats germans, us demano sobretot que conserveu el valor i, just enmig dels vostres problemes, que conserveu la joia de l’esperança. Que aquella flama que hi ha en vosaltres no s’apagui. Perquè nosaltres creiem en un Déu que repara totes les injustícies, que consola totes les penes i que sap recompensar tots els qui confien en Ell. Esperant aquell dia de pau i de llum, la vostra contribució és essencial per a l’Església i per al món: vosaltres sou testimonis de Crist, sou intercessors davant de Déu que escolta de manera particular les vostres pregàries.

Vosaltres em demanàveu que recordés a l’Església de França que Jesús sofreix a la porta de les nostres esglésies si els pobres no són allà. Si els pobres no hi són… “Els tresors de l’Església són els pobres”, deia el diaca romà sant Llorenç. I, finalment, voldria demanar-vos un favor, més que un favor, donar-vos una missió: una missió que només vosaltres, en la vostra pobresa, sereu capaços de complir. M’explico: Jesús, algunes vegades, ha estat molt sever i ha renyat amb duresa les persones que no acollien el missatge del Pare. I així, de la mateixa manera que va dir aquella bonica paraula “benaurats” els pobres, els qui pateixen fam, els qui ploren, els qui són odiats i perseguits, en va dir una altra que, dita per ell, fa por! Va dir: “Ai!”. I ho va dir als rics, als savis, als qui ara riuen, als qui els agrada ser adulats, als hipòcrites. Us dono la missió de pregar per ells, perquè el Senyor canviï el seu cor. Us demano també de pregar pels culpables de la vostra pobresa, perquè es converteixin! Pregueu per tants rics que porten vestits de púrpura i de lli i fan festa amb grans banquets, sense recordar que a la seva porta hi ha tants Llàtzers, que desitgen menjar de les sobres de la seva taula. Pregueu també pels sacerdots, pels levites, que -veient aquell home colpejat i mig mort– passen de llarg, mirant cap una altra banda, perquè no tenen compassió. A totes aquestes persones, i també segurament a altres que estan relacionades negativament amb la vostra pobresa i amb tants dolors, somrieu-los de cor, desitgeu-los el bé i demaneu a Jesús que es converteixin. I us asseguro que, si vosaltres feu això, hi haurà una gran joia en l’Església, en el vostre cor i també en l’estimada França.

Tots junts, ara, sota la mirada del nostre Pare del cel, us confio a la protecció de la Mare de Jesús i de sant Josep, i us dono de tot cor la Benedicció Apostòlica. I resem tots el Pare nostre.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió