"Només pel camí de l'amor pots conèixer Déu"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 8 de gener de 2015

En aquests dies, -ha dit el papa en la seva homilia- la paraula clau en la litúrgia i en l'Església és "manifestació": el Fill de Déu es va manifestar als gentils en la festa de l'Epifania del Senyor, en el Baptisme, quan davalla sobre d’Ell l'Esperit Sant; també a les noces de Canà, quan va fer el miracle de convertir l'aigua en vi.

Precisament aquests són els tres signes -ha dit- que la litúrgia ens duu aquests dies per parlar de la manifestació de Déu: Déu se’ns dóna a conèixer."No obstant això, cal fer-se aquesta pregunta: com podem conèixer Déu?". I així ens trobem al davant (cf. 1 Jn 4, 7-10) de l'argument que proposa l'apòstol Joan en la primera Carta: el coneixement de Déu. Així, preguntem-nos: Què és conèixer Déu? Com es pot conèixer Déu?

A aquestes preguntes, Francesc hi diu: "una primera resposta seria: pots conèixer Déu a través de la raó. Però, es veritat que puc conèixer Déu a través de la raó? En part, sí. En efecte, «amb la meva intel·ligència, raonant, tot contemplant les coses del món hom pot primer comprendre que hi ha un Déu, i l'existència de Déu es pot comprendre amb alguns trets de la personalitat de Déu. Però, ha precisat el papa, «això és insuficient per a conèixer Déu», perquè «a Déu se’l coneix plenament en la trobada amb Ell, i per a la trobada amb la raó sola no n'hi ha prou, es necessita alguna cosa més: la raó t’ajuda a arribar fins a un cert punt, després t'acompanya més enllà».

En la seva carta «Joan diu clarament qui és Déu: Déu és amor». Per això «només pel camí de l'amor pots conèixer Déu». És cert, ha afegit el papa Francesc, «amor raonable, acompanyat per la raó, però no deixa de ser amor». Potser, en aquest punt, ens podríem preguntar: «però com puc estimar el que no conec?». La resposta és clara: «Estima els que tens a prop». Precisament «aquesta és la doctrina dels dos manaments: el més important és estimar Déu, perquè Ell és amor». El segon, en canvi, «és estimar el proïsme, però, per arribar al primer, hem de pujar pels esglaons que menen al segon». En una paraula «a través de l'amor al proïsme arribem a conèixer Déu, que és amor», i «només estimant raonablement, però estimant, podem arribar a aquest amor».

Francesc després ha volgut repetir les paraules escrites per sant Joan: «Estimats germans, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu, i tot el que estima ha nascut de Déu». Però, ha recordat, «tu no pots estimar si Déu no et fica l'amor dintre teu, si no et genera aquest amor», perquè «qui estima coneix Déu». En canvi, escriu sant Joan, «qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor». Però, per altra banda el papa ens posa en guàrdia, aquí no es tracta d 'un «amor de telenovel·la». És més aviat un «amor sòlid, fort», un «amor etern que es manifesta en el seu Fill que va venir per salvar-nos». Per tant és un «amor concret, un amor d'obres i no de paraules». Heus aquí, doncs, que «per a conèixer Déu es requereix tota una vida: un camí, un camí d'amor, de coneixement, d'amor al proïsme, d'amor als que ens odien, d'amor a tothom».

És Jesús mateix qui «ens va donar l'exemple millor d'amor». I precisament «en això rau l'amor: no hem estat nosaltres els primers a estimar Déu, sinó que ha estat Ell qui ens ha estimat i ha enviat el seu Fill com a víctima d'expiació pels nostres pecats». Per això «en la persona de Jesús podem contemplar l'amor de Déu». I «fent el que Jesús ens ha ensenyat sobre l'amor al proïsme, arribem -pas a pas- a l'amor de Déu, al coneixement de Déu que és amor».

El papa ha destacat que l'apòstol Joan, en la seva carta, «va una mica més enllà» quan afirma «en això consisteix l'amor» i, és a dir, «no som nosaltres qui hem avançat a estimar Déu, sinó que en Ell ens ha estimat primer : Déu ens precedeix en l'amor ». En efecte, va destacar el papa Francesc, «quan jo trobo a Déu en la pregària, sento que Déu m'estimava abans que jo comencés a buscar». Sí, «Ell sempre primer, Ell ens espera, Ell ens crida». I «quan nosaltres vam arribar, Ell hi és».

En aquest sentit, el papa ha fet referència a una altra part de l'Escriptura (Jeremies 1: 11-12), citant literalment: "Que meravellós el que Déu diu a Jeremies, què veus Jeremies? -Una branca d'un arbre d'ametlla, Senyor- Bé has vist! Sóc jo qui té cura de la meva paraula perquè t'adones ". I "la flor de l'ametller -ha explicat Francesc- és el primer a florir a la primavera, la primera". Això vol dir que "el Senyor hi és, vigilant," sempre és "el primer com l'ametller, ens estima primer." I nosaltres també, ha assegurat el papa, "sempre tindrem aquesta sorpresa: quan ens acostem a Déu a través de les obres de caritat, a través de l'oració, en comunió, en la Paraula de Déu, ens trobem amb que Ell hi és, primer, comptar amb, ens estima ". I just "com la flor de l'ametlla, és la primera." Realment, Francis va comentar, "aquest versicle de Jeremies ens diu molt."

En el mateix sentit hi ha també l'episodi presentat pel passatge de l'Evangeli de Marc (6, 34-44), proposat per la litúrgia. "En primer lloc dir que Jesús va tenir compassió de tanta gent, és l'amor de Jesús, que ha vist a tanta gent, com ovelles sense pastor tenia, desorientat." Però encara avui dia, va dir Francis, hi ha "molta gent confosa a les nostres ciutats, als nostres països: tanta gent." Quan "Jesús, veient a aquestes persones desorientades es va donar ell comença a ensenyar la doctrina, les coses de Déu i la gent se sentia, escoltar tan bé perquè el Senyor li va parlar així, ell va parlar amb el cor."

Llavors, diu Marc en el seu Evangeli, Jesús sabia que aquests cinc mil persones ni tan sols havien menjat, va preguntar als deixebles per oferir. Per tant, és Crist qui "primer va a la reunió amb la gent." Per la seva banda, potser "els deixebles eren una mica" nerviós, sentia malestar i la seva resposta és forta: hem d'anar a comprar dos-cents denaris de pa i els donem de menjar? ". Així que si "l'amor de Déu va ser el primer, els deixebles no entenien res." Però és només "perquè l'amor de Déu, sempre esperant per nosaltres, sempre ens sorprèn." És "el Pare, el nostre Pare, que ens estima tant, que sempre està disposat a perdonar-nos, sempre." I no una vegada ", sinó" setanta vegades set: sempre ". Precisament "com un Pare ple d'amor." Per tant, "conèixer a aquest Déu que és amor hem d'anar fins al pas de l'amor als altres, per a les obres de caritat, per a les obres de misericòrdia que el Senyor ens ha ensenyat."

Francesc ha conclòs amb l'oració "que el Senyor, en aquests dies que l'Església ens fa pensar en la manifestació de Déu, doneu-nos la gràcia de conèixer pel camí de l'amor."

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió