"Hem de demanar perdó amb el cor, i de cor ha de ser donat a qui ens ha ofès"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 10 de març de 2015

Per demanar perdó a Déu és necessari seguir l’ensenyament del Pare Nostre: penedir-se amb sinceritat dels propis pecats, tot sabent que Déu perdona sempre, i perdonar als altres amb la mateixa amplada de cor.

L’omnipotència de Déu s’atura davant la porta tancada d’un cor

Déu és omnipotent, però també la seva omnipotència, en cert sentit, s’atura davant la porta tancada d’un cor. Un cor que no vol perdonar a qui l’ha ferit. El papa Francesc s’ha inspirat en l’Evangeli d’avui, on Jesús explica a Pere que és necessari perdonar “setanta vegades set”, que equival a “sempre”, per reafirmar que el perdó de Déu per nosaltres i el nostre perdó als altres estan estretament relacionats.

“Perdona’m” no “disculpa’m”

Tot sorgeix –explica Francesc- de la manera com nosaltres, en primer lloc, ens presentem a Déu per demanar que ens perdoni. L’exemple el pren el papa de la Lectura del dia, on apareix el profeta Azaries invocant clemència pel pecat del seu poble, que està patint, però que també és culpable d’haver “abandonat la Llei del Senyor”. Azaries –diu el papa– no protesta, “no es lamenta davant de Déu” pels patiments, sinó que ben al contrari, reconeix els errors del poble i “es penedeix”:

“Una cosa és demanar “perdó” i altra, ben diferent, és demanar “disculpes”. Jo m’he equivocat? Però, disculpa’m, m’he equivocat... He pecat! No té res a veure una cosa amb l’altra. El pecat no és uns simple equivocació. El pecat és idolatria, és adorar a l’ídol, a l’ídol de l’orgull, de la vanitat, del diner, del “mi mateix”, del benestar... Tenim tants ídols. I per aquesta raó Azaries no demana disculpes. Demana perdó.

Perdona a qui t’ha fet el mal

Hem de demanar perdó sincerament, amb el cor, i de cor ha de ser donat a qui ens ha ofès. Com el patró de la paràbola evangèlica relatada per Jesús, que condona un deute enorme a un dels seus servents per què es compadeix davant les seves súpliques. I no com fa aquest mateix servent amb un altre, tractant-lo sense pietat i enviant-lo a la presó, malgrat essent un deutor d’una quantitat irrisòria. La dinàmica del perdó –ha recordat Francesc– és la que ensenya Jesús al “Pare Nostre”:

“Jesús ens ensenya a pregar així al Pare: “perdona les nostres ofenses així com nosaltres perdonem als que ens ofenen”. Si jo no sóc capaç de perdonar, no sóc capaç de demanar perdó. “Però, Pare, jo em confesso, vaig a confessar-me...” I què fas abans de confessar-te? Penso en les coses que he fet malament... Està bé!. Després demano perdó al Senyor i prometo no tornar a fer-les...” Bé. I després vas allà on el capellà? Però abans et falta una cosa: has perdonat a aquells que t’han fet el mal?”

Conscients del pecat

En síntesi, ha resumit Francesc, “el perdó que Déu et donarà” requereix “el perdó que tu donis als altres”:

“Aquest és el raonament que Jesús ens ensenya sobre el perdó. Primer: demanar perdó no és un senzill demanar disculpes, és ser conscient del pecat, de la meva idolatria, de les moltes idolatries. Segon: Déu sempre perdona, sempre, però demana que jo perdoni. Si jo no perdono, d’alguna manera tanco la porta al perdó de Déu. “Perdona els nostres deutes així com també nosaltres perdonem als nostres deutors.”

Traducció: Paloma Llorente – Catalunya Religió