Francisco Nguyen van Thuan va néixer a Hué (Vietnam). Es va implantar el règim comunista quan tenia 47 anys i era arquebisbe coadjutor de Saigón. Va ser arrestat i conduït a un camp de reeducació, eufemisme per indicar una presó. Durant tretze anys (1975-1988), va patir privacions, maltractament, vigilància... Anys abans, James Walsh, missioner estatunidenc a la Xina i també bisbe, va ser arrestat, condemnat a vint anys, dels quals va passar dotze anys a la presó d'aïllament (1958-1970) i alliberat de manera sobtada. Quan va ser deportat va exclamar: «He passat la meitat de la meva vida esperant». Si algú és a la presó, sospira cada moment per la seva llibertat com la manera de posar fi als patiments i mancances. La llibertat sol ser l'última estació d'una cadena de frustracions i d'il·lusions trencades. Nguyen van Thuan, al ser empresonat, li va venir a la memòria la frase de Walsh i es va dir a si mateix: «Jo no esperaré. Viuré el moment present emplenant-lo d'amor».
Nguyen van Thuan, una vegada alliberat, va haver de resistir als mitjans de comunicació que, segons les seves pròpies paraules, «volen que compti coses sensacionals, que acusi, denunciï, exciti la lluita, la venjança. No és aquesta la meva intensió. El meu més gran desig és transmetre'ls el meu missatge d'Amor, en la serenitat i en la veritat, en el perdó i la reconciliació». Amb freqüència, hi ha una forma d'esperar en el futur que t'impedeix viure el moment present. Es tracta de viure l'ara amb la força de l'amor. La pregunta que es va formular va ser: «Però, com?» Es va adonar que, realitzant mil argúcies, podia escriure cartes a les comunitats. Així va escriure diversos llibres, que van ser traduïts a molts idiomes.
«Viuré el moment emplenant-lo d'amor» és un objectiu essencial en la vida. Hi ha moltes formes de distreure's: esperar en el futur desentenent-se del present, submergir-se en l'amargura i el ressentiment per les injustícies rebudes, adoptar una actitud victimista... L'objectiu que es va proposar Nguyen van Thuan és important i pot ser compartit, però cadascú ha de buscar la resposta a la pregunta: «Però, com?»
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.