Victòria no equival a pau

Xavier Mas de Xaxàs ha publicat a la premsa un article titulat: Després de la guerra arriba la victòria, no la pau, referit al conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, amb algunes al·lusions a les revoltes al carrers que han incendiat moltes ciutats franceses. El periodista, a través del seu titular, estableix un principi que es compleix al llarg de la història. La victòria va unida a la derrota. Si uns guanyen, d'altres perden. El win-win és una entelèquia. La pau, en canvi, exigeix la reconciliació. La Guerra Civil va acabar amb el Dia de la Victòria, seguit d'un període llarg i turbulent d'acord amb l'expressió llatina Væ victis, que significa «Ai dels vençuts!» En més o menys grau, sempre passa el mateix i en qualsevol indret.

Amb l'adveniment de la democràcia, es va intentar un pacte constitucional que va tenir les seves notables aportacions, però que no es va atrevir a arribar a fons de la reconciliació. Alguns dels líders de llavors tenien una talla que, en molts casos, avui es troba a faltar. El mateix Tribunal Constitucional s'ajusta a una anàlisi similar. El drama és que les esquerdes que no es van tancar en aquell moment avui adquireixen proporcions preocupants. La carta de la reconciliació i l'objectiu de la pau ja no compten. Avui, amb uns partits polaritzats fins a l'extrem, es busca la victòria. Ja no es parla d'adversaris, sinó d'enemics, als quals cal vèncer a qualsevol preu, fins i tot pugnar per la seva eliminació. La campanya electoral ha palesat en un gran sector més l'enyor per un passat que un compromís per un futur compartit. La pau, en el nostre cas, exigeix la recerca comuna de la unitat a través de la diversitat. La unitat sense la diversitat és uniformisme, és a dir imposició i violència. La diversitat sense la unitat és disgregació. En aquesta situació estem des de fa segles i no existeixen indicadors de millora. Després de les eleccions del 23 de juliol, seguirem instal·lats en la dinàmica victòria-derrota. La pau, la reconciliació... resulten inabastables, si no afrontem una conversió democràtica profunda. En el fons, no es busca el bé comú, sinó la victòria electoral aconseguida a qualsevol preu.