Dag Hammarskjöld va ser un home d'acció. Va néixer a Suècia el 1905. Polític, economista i diplomàtic, als 48 anys va ser nomenat secretari general de l'ONU, càrrec que va ocupar fins al 1961, en tenir un accident mortal amb avió, en un viatge per intentar resoldre un conflicte al llavors Congo Belga. A títol pòstum va rebre el Premi Nobel de la Pau. A Fites, el seu dietari espiritual, va deixar escrits petits textos d'una profunditat excepcional. Una persona amb un ritme de vida com el seu, relacionat amb mandataris internacionals de màxim nivell, exercint un càrrec de tanta rellevància, fàcilment pot sentir-se temptat per la supèrbia i per la vanitat. El 1956, va exposar la seva vivència de la humilitat quan va escriure: «La humilitat de l'eina quan és elogiada pel que ha fet una mà». Si l'eina tingués consciència reconeixeria que el mèrit el té la mà que la maneja. Davant l'elogi, l'aplaudiment, l'èxit... el més habitual és engrandir el propi ego, creure's el melic de la humanitat i perdre el contacte amb la pròpia essència.
Dad es considera l’eina, no la mà. Per a ell, com a creient, la mà representa Déu. Un mes més tard, en el mateix dietari, va escriure: «Estigues content, doncs, si trobes que el que has fet tu era 'necessari', però no oblidis que, en realitat, només eres un instrument i que, a través teu, Ell ha afegit un altre granet de sorra al tot al qual dona forma segons el seu designi». La humilitat es vincula a l'alegria i vindria a ser una modalitat de virtut teologal. Hi ha moments en la vida que un s'adona que no és la font, sinó el canal. No soc jo, sinó una cosa que sorgeix més enllà de mi que passa per mi. Mèrit, cap. Només camí de pas. Alegria perquè això és possible i el bé arriba als altres. Mantenir aquesta visió, aquesta perspectiva, és un objectiu a l'abast de pocs. La vanitat descentra i la supèrbia distorsiona. Per elles, s'aboca a la derrota, es fa mal a si mateix i als altres.
Ull viu a dues caricatures de la humilitat. Primera, confondre-la amb un esperit apocat i submís, amb baixa autoestima, amb incapacitat de pensar en gran... Segona, confondre-la amb la falsa humilitat, que només és façana, ganyota, representació, engany, hipocresia. La manera com afrontem una humiliació ens mostra si la nostra humilitat és verdadera.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.