Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Em pregunto, no sense preocupació, si vivim avui i aquí una guerra en modalitat encoberta. Alvin i Heidi Toffler escriuen sobre les guerres del futur: «La humanitat no està penetrant en l’era de la geoeconomia sinó en la de la geoinformació.» L’era de la geoeconomia s’estableix sobre dos factors: l’econòmic i el militar. La geoinformació s’estableix sobre el paper dels coneixements: ciència, tecnologia, cultura, religió... Potser vivim cavalcant entre totes dues eres. Avui la batalla informativa és clau. Els arguments no es basen en la veritat, sinó en la mentida. Busquen l’impacte emocional, caldo de cultiu perillós per a les relacions socials. En els últims dies, s’ha disparat una criminalització de tres col·lectius, que no augura res de bo. Es tracta dels Mossos, dels metges i dels mestres.

Primer, els Mossos. Aquest col·lectiu pateix atacs informatius per terra, mar i aire. El tret de sortida el va marcar l’atemptat de la Rambla. Quan gairebé no havia passat ni una hora, un tuit d’un director d’un diari revelava una exclusiva segons la qual la CIA havia advertit els Mossos del risc d’atemptat. Era una informació falsa. La intervenció dels Mossos es va valorar internacionalment com un èxit per la seva eficàcia, però el virus de l’acusació i del dubte causava estralls. Els atacs es van intensificar per la protecció del registre que es va efectuar al Departament d’Economia i, després, per la jornada de l’1-O. El major Trapero és al punt de mira. Condemnar-lo seria culminar la jugada mestra.

Segon, els metges. En una manifestació, el ball de xifres es una mostra de la (des)informació. Amb motiu de la jornada electoral del referèndum, el Col·legi de Metges de Catalunya va certificar que la xifra de ferits, a causa de la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en aquesta jornada, va pujar a 893. Mitjans informatius afins a l’Estat, polítics de determinats partits, etc., van negar la xifra, en van donar una altra de molt menor i van acusar els metges per proporcionar aquestes xifres. El col·lectiu de metges en el punt de mira. Han patit en carn pròpia: «Els hem destrossat el sistema sanitari.» Ara defensen la seva professionalitat, per la raó que són atacats sense escrúpols.

Tercera, els mestres. A Europa sempre han valorat el sistema d’immersió lingüística català per afavorir l’enfortiment de la comunitat social. Es va crear un partit amb l’objectiu prioritari de llançar míssils a aquesta línia de flotació i generar divisions. Les acusacions actualment plouen amb intensitat: adoctrinament, foment de l’odi, etc. La mentida campa per tot arreu. Fins i tot un ministre afirma a la televisió francesa que no s’ensenya castellà. Si fins i tot a la sèrie Merlí hi ha un professor d’aquesta matèria. L’escola mereix un respecte més gran. Els atacs són tan falsos com despietats. Encara ressona al Parlament la frase de Wert.

Es criminalitzen aquests col·lectius, sobretot el primer i el tercer, per justificar una intervenció posterior? Ho sabrem aviat.