Carl Rogers i les patates

Carl Rogers, gran psicoterapeuta, era fill d'uns grangers d'Illinois. En certa ocasió, ajudant els seus pares a emmagatzemar la collita, es va produir un fascinant descobriment. Buenaventura del Charco ho relata així: «les patates es guardaven en un tosc graner construït directament sobre la terra, sense el terra i amb un finestral al sostre pel qual entraven la llum i l'aire. El jove Rogers va contemplar com, a penes transcorregudes unes hores, de les patates emergien dues arrels, unes es dirigien cap al terra, buscant la terra per obtenir l'aigua i les sals necessàries per a nodrir-se, i una altra cap al sostre, per obtenir la llum amb què realitzar la fotosíntesi». Aquesta observació va servir per posar de manifest la capacitat d'adaptació que té la persona que viu condicions adverses. Aquesta interpretació psicològica em sembla suggestiva i brillant.

Aquest relat, aquest descobriment, sense menystenir les conseqüències que va extreure Carl Rogers, em permet afegir una reflexió. Les patates necessiten aigua i llum. Les arrels que sorgeixen dels seus tubercles apunten en dues direccions: al terra, com a base humana amb els nutrients que l'alimenten, i al sostre, on un finestral s'obre al cel, com a espiritualitat, en recerca de llum i transcendència. Quan visc situacions adverses, quines reaccions experimento al meu interior? Quines necessitats profundes pugnen per veure's satisfetes? Les persones no ens reduïm a una sola dimensió. En tenim diverses i cal atendre-les. Sense afectacions. Amb sinceritat. La biologia té les seves exigències. L'espiritualitat, també. Busquem el terra, l'aigua, els nutrients, per satisfer la seguretat, l'alimentació, la supervivència. Anhelem també la llum i l'aire, perquè som alhora éssers espirituals en recerca de sentit, com va saber detectar-ho Viktor Frankl, quan estava intern en un camp de concentració. La ideologia no és la resposta a aquesta demanda interior, sinó l'experiència personal, l'obertura al misteri, la capacitat amorosa, la contemplació en silenci, la pregària... L'escolta dels xiuxiueigs de Déu al cor determina més la vida d'una persona que l'acumulació de títols universitaris o d’èxits empresarials, perquè l'amor implica fonamentalment una relació de veritat i llibertat.