(Marianistes) Un any més els nostres passos avancen pel camí de la quaresma, un temps de conversió, resposta a la crida amb la qual un dia Jesús de Natzaret, el Crist, ens va convidar. Un temps també de revitalització de la nostra sensibilitat pel dolor dels éssers humans.
Aquest any volem fixar la nostra mirada, cor i raó, en la realitat dels drets humans de les persones que viuen en els quaranta “últims”, els quaranta països amb menor índex de desenvolupament humà, segons l'Informe Anual 2011 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (*PNUD). Ho fem units al dolor social dels qui són víctimes de violacions dels seus drets, i també al testimoniatge dels qui, enmig d'aquesta realitat, abracen la responsabilitat de la denúncia, la promoció i la defensa d'aquests drets.
El text de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, assenyala en el seu preàmbul:
Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie, ultratjant per a la consciència de la humanitat, i que s'ha proclamat, com l'aspiració més elevada de la persona, l'adveniment d'un món en el qual els éssers humans, alliberats del temor i de la misèria, gaudeixin de la llibertat de paraula i de la llibertat de consciència...
Aquesta presa de consciència dels actes de barbàrie passats i presents, aquest coneixement de les dimensions del dolor i destrucció dels éssers humans, és una mena de memòria col·lectiva planetària de la qual som hereus i continuadors. (Seguir llegint)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.