Crònica de l'assamblea d'organitzacions catòliques de joves

CRÒNICA DE L’ASSEMBLEA DE FI DE CURS DEL FÒRUM
D’ORGANITZACIONS CATÒLIQUES DE JOVES de la Província Eclesiàstica
de Barcelona

- Celebrada el 22 de maig de 2011 a l’escola Maristes - La Immaculada. -

El passat 22 de maig els representants dels moviments juvenils de la diòcesi de Barcelona, agrupats en el FOCJ, vam celebrar la nostra assemblea semestral. Més enllà dels beneficis que ens aporta el fet de mantenir un contacte regular amb els altres membres del Fòrum, aquesta vegada la reunió ens va servir per reflexionar i compartir experiències al voltant d’un tema clau per a tots els moviments: com enfocar actualment l’anunci de l’Evangeli als joves. En la primera part de l’assemblea vam comptar amb la presència de Xavier Morlans, que va centrar la seva exposició en dos moments importants del procés d’evangelització: el testimoniatge de vida i l’anunci explícit de l’Evangeli. El teòleg va remarcar que avui hi ha la necessitat imperiosa de tornar a recuperar el valor de la paraula; és a dir, que un testimoniatge coherent de vida és necessari però no és suficient per transmetre la fe. La paraula, l’anunci explícit de la vida, la mort i la resurrecció de Jesucrist, és imprescindible per fer néixer la primera fe. Morlans va destacar que els moviments de joves són mitjans que han de canalitzar aquesta primera experiència, sobretot tenint en compte que actualment la família i l’escola no sempre compleixen aquesta funció.

Les aportacions de Xavier Morlans van suscitar una sèrie de reflexions, i es va establir un debat. Es va parlar de la realitat complexa que els moviments vivim avui dia, i de la necessitat de flexibilitzar els itineraris tradicionals per adaptar-los a les necessitats dels joves. També vam destacar que l’experiència comunitària dels grups és útil en les primeres etapes del procés d’evangelització, però que és important no convertir el carisma propi de cada moviment en el centre de les vivències proposades. En aquest sentit, en general es va constatar que els vincles afectius que s’estableixen en un entorn comunitari són un dels estímuls més forts que atrauen els joves. Tot i així, el mateix Xavier Morlans va advertir que el foment de la relació i la vinculació de tipus afectiu i comunitari, malgrat que sigui necessari i positiu, no és l’objectiu final de la tasca dels moviments. Un altre tema que va aparèixer a la conversa va ser el de la necessitat de comptar amb animadors ben formats, que disposin dels coneixements i les capacitats adequades per connectar amb els joves i desvetllar-los experiències de fe significatives. En darrer lloc, vam decidir de concretar una sèrie de conclusions que ens haurien de servir per plantejar algunes idees al nou pla pastoral:

• Actualment, la missió més important dels moviments no és tant la de fer créixer la fe com la de canalitzar un primer anunci de l’Evangeli
• La formació és un aspecte cabdal en la tasca dels animadors i també en el procésde creixement dels joves: cal donar raó de la nostra fe
• Els moviments són mitjans per transmetre el missatge de Jesús
• La complexitat de la realitat actual obliga a repensar i a flexibilitzar els itineraris tradicionals
• En un context de diversitat social i cultural, és important començar a treballar el diàleg interreligiós
• L’acompanyament personal és un aspecte important de la tasca dels moviments
• La lectura de l’Evangeli ha d’anar acompanyada d’unes bones explicacions interpretatives i contextuals

L’assemblea del dia 22 va coincidir amb unes eleccions municipals marcades pel clima de protesta i indignació generalitzades, ben palès en el moviment dels acampats. Com a joves cristians ens sentim cridats a no restar indiferents davant les preocupacions, les inquietuds i els anhels de la societat, i per tant ens sentim identificats i implicats en la voluntat d’articular propostes de canvi social que ajudin a revitalitzar els nostres sistemes democràtics i en corregeixin les disfuncions més greus. Compartim i participem del desig de bona part de la població de construir una societat més justa, més respectuosa amb el planeta i més sensible amb les necessitats dels col·lectius més vulnerables. D’altra banda, també enyorem que l’Església com a institució no faci públic d’una manera més clara el seu posicionament respecte al moviment d’indignació social que aquests dies està marcant la vida política del nostre país.

Assemblea del Fòrum d’Organitzacions Catòliques de Joves de la Província Eclesiàstica
de Barcelona, 22-05-11