La religió, les religions i el món dels valors

Primera: El creient

Des de la perspectiva de la pràctica religiosa, la Realitat Suprema ja és en si mateixa un valor. I no pas qualsevol. Brahman, Al·là o Javhè… es configuren per als creients com quelcom performatiu, orientador, desitjat, prioritzat… Per a l’home religiós, Déu –o el diví– és el principal valor. Ara bé, perquè la religió és relligament, l’experiència religiosa tendeix progressivament a vincular l’individu amb l’Absolut. Llavors, aquest procés té la peculiaritat de convertir-se en quelcom holístic. És a dir, la persona concreta –i la seva vida– queda cada vegada més «concernida» i cada vegada més «entreteixida». Els valors com la solidaritat, la igualtat, la pau, el respecte… no són

–habitualment– els generadors de la vivència religiosa, sinó més aviat els resultants d’una experiència que cada vegada aclapara més l’existència i cerca un sentit integrador. La vida, doncs, s’obre a la seva totalitat incorporant-hi els altres, la natura, els esdeveniments… La sol·licitud pels valors no és l’origen del fet religiós, però en revifa la vivència. El respectiu «pal de paller» de l’experiència religiosa genera una constel·lació de valors, que s’han de viure per coherència amb el nucli d’aquesta experiència i perquè, finalment, la religió també suposa un determinat arrelament. En una contemporaneïtat que ens ha acostumat a una pèrdua de valors, això té una gran importància, molt més encara, però, en una contemporaneïtat on l’ésser humà tendeix a viure fragmentat.

Segona: Praxi

En un món veloçment canviant, les tradicions religioses ens ensenyen la permanència de determinats valors que han identificat la seva praxi. No tenim cap dubte de la necessària obertura a nous valors, però determinats llegats evidencien la seva enorme importància i consistència. L’home i la dona no poden viure humanament sense determinats valors. Per això, l’aportació de les religions és fantàstica. Anys, dècades, segles… anunciant, testimoniant o reivindicant la vida, el proïsme, la compassió, la bellesa, l’esperança… Això diu molt de la constància de les religions, però, especialment, parla de la rellevància de la funció dels valors en la construcció del que és humà.

Tercer: Mestratge

En aquest sentit i sense menystenir l’aportació de cada tradició, es podria parlar d’un cert mestratge, d’una certa especialització o remarca de cadascuna de les grans religions. Així –només per citar algunes exemplificacions–, l’hinduisme és capdavanter en la promoció i vivència de la diversitat, la tolerància, l’espiritualitat, el respecte per la natura o l’austeritat; el budisme ho és de l’harmonia, l’autocontrol, el silenci, la pau i la compassió; el judaisme ha fomentat amb escreix el valor de la paraula, la memòria històrica, la llibertat, l’esperança, el sentit col·lectiu; el cristianisme ha desenvolupat amb especial èmfasi l’estimació al proïsme, la caritat, el sentit comunitari, la dignitat humana i el respecte per la vida; l’islam ha mostrat amb prou evidències el valor de l’estètica, la igualtat, la solidaritat, la constància i la senzillesa.

Quarta: Secularització

No és cap rebaixa una certa secularització dels valors produïda per un procés cultural general d’autonomia del món respecte a les religions. Ans al contrari, això és indicador de dues coses molt importants. Els mateixos valors –la fraternitat o la igualtat, per exemple–,també són justificats des d’altres argumentaris, però, en definitiva, continuen sent valors. I precisament, aquesta nova vindicació –més enllà d’una exclusiva connotació religiosa–, afavoreix l’aparició d’espais de possible trobada per a la reflexió o l’acció a partir dels valors. En un món amb situacions i problemes complexos, les religions tenen un extraordinari potencial de convergència des dels molts valors comuns per a realitzar una importantíssima contribució en la resolució de conflictes i en la millora objectiva del nostre món. Aquí no importa tant on es fonamenta cada determinat valor –sigui la dignitat de la persona humana, la vida, la igualtat, el respecte per la natura, la salut, la responsabilitat, la cura dels béns…– sinó el compromís, l’energia i l’eficàcia que comporta el conjunt de persones que apleguen els credos. En honor al realisme, cal afirmar que les diverses tradicions religioses, els creients i no creients…, podem tenir en l’àmbit dels valors algunes divergències o discrepàncies –habitualment ho són pel que fa al lloc de la seva priorització més que el valor en si mateix–, però deixant de banda cada rànquing, certament, en els valors tenim molts escenaris per a compartir, ponts per a dialogar, discursos per a il·luminar i força per a actuar.

Cinquena: Vers una maduresa

Les religions no han aportat només una llista de valors. Sovint allò més seductor de les tradicions religioses és la radicalitat amb què proposen viure’ls. En el context de l’experiència religiosa, els valors no van deslligats d’una manera d’entendre l’espiritualitat o d’un estil de vida on l’ésser està cridat a un creixement, una maduració, una millor praxi. Les grans religions han aportat una visió dels valors com a principis orientadors, però un dels seus millors regals ha estat el testimoni personal d’homes i dones que els han viscut des d’una radicalitat colpidora, captivadora i referencial. Dones i homes íntegres, modèlics, compromesos. Amb una seducció fora mida. Aquells testimonis que necessitem quan volem assenyalar que val la pena viure de determinades maneres o quan desitgem presentar què significa viure com a persona.

Sisena: Pedagogia

A més d’una constel·lació de valors, les religions han desplegat una certa pedagogia. Les tradicions religioses han après que els valors ni s’imposen ni s’improvisen. Efectivament, saben que «assolir i viure» els valors passa per un reguitzell d’accions: educar hàbits i actituds, treballar la voluntat, saber renunciar o relativitzar, desenvolupar l’examen de consciència o la meditació, la revisió de vida o la contemplació, preveure el conflicte i la seva superació a través de l’autocontrol, el perdó o la compassió… En un món que parla molt dels valors però en practica pocs, aquesta pedagogia és una enorme riquesa i una profunda interpel·lació.

Setena: Recerca de sentit

La vivència personal dels valors com la gratuïtat, la festa, el servei, el treball intel·lectual, la diversitat, l’autonomia, la diferència… poden esdevenir una experiència «frontissa» per a la recerca de sentit o la pròpia experiència religiosa. Això vol dir que el món dels valors és un món dinàmic, obert, creatiu, interpel·lant… Igualment succeeix des de les tradicions religioses, perquè la seva constel·lació de valors no és mai totalment tancada. El pluralisme de valors i la possibilitat d’integrar-ne de nous parlen de la llibertat de l’experiència religiosa. Aquesta màxima llibertat queda ben palesa en la capacitat humana de fer de Déu o de la Realitat Suprema el valor referencial per a la vida personal o comunitària.