Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Una de les conclusions més clares fruit de l’actual debat universitari juntament amb les praxis més avançades és la constatació de la necessària proximitat i interacció entre el sector professional i la universitat. Això vol dir, actualment, la configuració i revisió del currículum des de competències requerides per l’escenari laboral, la presència de professionals en actiu com a docents, una política que aposti clarament per pràctiques externes d’alta qualitat, dinàmiques internes —com, per exemple, els seminaris— que permetin entorns de simulació professional, un eficaç Alumni i una borsa de treball activa i ben connectada, etc. En definitiva, el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge en la vida universitària s’ha reequilibrat significativament i ha recuperat una «assignatura» incomprensiblement oblidada en moltes facultats que era la consideració real del sector professional. S’han generat, doncs, ponts reals afavorint el guany de tothom.

En el cas de la formació de mestres, això té una traducció clara i sense retorn vers una major participació de l’escola i dels mestres en actiu en el procés de formació dels mestres. No parlem únicament de les pràctiques sinó de tot un nou paradigma on l’encaix universitat-escola tingui uns fluxos molt més dinàmics, de reciprocitat i integradors. El sistema ha de seguir buscant fórmules d’una major participació i responsabilitat per part de l’escola, que és el lloc natural del desenvolupament professional. Ara bé, considerant el perfil del mestre i, especialment, en la seva etapa de formació inicial, aquest binomi universitat-escola és insuficient. En efecte, una de les funcions que la societat demana als mestres és el fet d’introduir l’estudiant en el món, contemplar-lo, gaudir-lo, analitzar-lo, explicar-lo i interpretar-lo no sense manca de sentit crític, etc. I per això és necessari «conèixer món». Hi ha un coneixement més conceptual i teòric perfectament assolible des de la xarxa o en classes pròpies de la universitat però hi ha un coneixement dels col·lectius, del funcionament de les coses, de la història de les institucions, dels processos de les organitzacions, etc., que cal viure a “peu de canó”. Sense perdre la importància del binomi formulat anteriorment ens cal motivar i empènyer els estudiants de magisteri vers la realitat, el «món». Evidentment, llegint diaris però no només. Cal fer moltes visites en viu —fàbriques, bancs, mercats, monestirs, ports, hospitals, ajuntaments, parròquies, ONG, etc.—, mantenir entrevistes amb persones rellevants i, també, viatjar i disposar d’un saber experiencial sobre països i tradicions. Situar-se lúcidament davant les cultures, insertar-se críticament en la societat i donar sentit a la vida exigeix als educadors reconèixer i orientar-se en el seu propi món.

Publicat a Catalunya cristiana, núm. 1994, de 10 de desembre de 2017, pàg. 14.