(Fra Josep Manuel Vallejo) És freqüent que en el nostre món d’agents de pastoral, o de responsables d’algun servei, trobis persones que t’atenen, sí, però atabalades. No paren de parlar, a alta velocitat i amb prou feines t’escolten.
De vegades em pregunto: Com prenen les decisions? Quin temps dediquen a la reflexió o a la lectura? Quin regust deixen en les persones que s’entrevisten amb ells? És “productiva” la seva manera d’actuar?
El cardenal Martini deia que com més alta és la responsabilitat que tens, més espai has de dedicar a la pregària personal i a la lectura. No sols per decidir adequadament sinó per poder oferir calma, serenor i escolta atenta a aquell que es relacioni amb tu o et vingui a veure.
Val més una sola paraula dita des de la profunditat de la reflexió i el silenci, que mil pronunciades des de l’atabalament.
La nostra cultura té un excés de pressa i xerrameca. Com si fóssim més eficaços pel fet de fer moltes coses alhora i de pressa. Som superficials, no toquem l’entranya de la realitat, per això no la canviem.
Caldria tornar als antics: “Non multa sed multum”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.