×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

“Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit” (1Pe 2,5)

D’acord, la coneguda cançó de Bob Dylan duu per títol like a Rolling Stone (equivalent a “com un rodamón”) però és bastant semblant al que vaig sentir el passat cap de setmana 4 i 5 de maig quan vaig participar a la cinquena formació internacional de Living Stones a Zurich, Suïssa, on em van demanar una xerrada i un taller posterior d’aprofundiment sobre arquitectura religiosa moderna. (Ho podeu llegir aquí)

És difícil definir què és “Living Stones”, literalment “Pedres Vives”. No és una ONG, tot i que funciona a través del voluntariat; no és un moviment juvenil, malgrat la majoria dels seus membre són joves; ni tampoc és una fundació, tot i que sí hi ha una certa institucionalització al darrera (el suport de la Companyia de Jesús)... es tracta més aviat d’una iniciativa pastoral que vol comunicar i viure la fe i l’Evangeli a través de la bellesa del patrimoni cultural de l’Església. En definitiva, sona molt a allò de recomposar aquell “divorci entre la fe i la cultura” del que parlava, ja fa anys, el Papa Pau VIè.

Pel que sembla, els inicis de Living Stones es troben en un voluntariat de comunicació de la fe que es va fer a mode experimental a la catedral de Frankfurt, cap al 2003, amb el nom de Lebendige Steine. Posteriorment, aquesta experiència va arrelar en un grup de joves entorn del Gesú, l’església dels jesuïtes a Roma, l’any 2008, i d’aquí van anar sorgint grups arreu del territori italià i europeu. Al darrera de tot això hi ha Jean-Paul Hernández sj, professor a la Universitat Pontifícia Gregoriana que va participar al seminari intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, el maig de 2018, al qual CR va poder entrevistar. Aquí a Barcelona també hi ha un grup de líving Stones acompanyats pel Mn. Robert Baró, tot i que el grup més actiu de la península es troba a Santiago de Compostela, on es munten també uns camps de formació a part dels “serveis” (visites guiades) que ofereixen.

El que em va xocar positivament d’aquesta estada a Zurich va ser el fet de trobar uns 140 participants molt motivats, atents, amb ganes d’aprendre (Per exemple, la xerrada de Andrea dell’Asta sj, director del Centre Cultural i Galeria de San Fedele de Milà, sobre la temàtica de “La ferida”, van ser tota una “plàtica-plàstica” d’Exercicis Espirituals!), alegres, festius i, també, molt ben organitzats. Per això s’entén que es parli de “comunitats de Living Stones”, perquè els llaços de comunió entorn la fe i l’art acaben creant un mode de viure, un way of life... like a living Stone!