Vés al contingut

(Eloi Aran) La setmana passada vaig fer la meva primera sessió de "coaching pastoral-arquitectònic" a un grup de capellans i religiosos a la parròquia de Santa Anna (BCN). El tema era escatir quines intervencions es poden fer en els espais dels diferents temples històrics de la ciutat i quin accent pastoral poden tenir ("Sagristies obertes", noves distribucions celebratives, columbaris, noves capelles 24h, etc). Em vaig endur una agradable sorpresa, i és que Mn Peio Sánchez, en certa manera, ja se m'havia "avançat" i aquell matí estaven posant llits a la sala capitular de l'antic convent dels templers de Barcelona com resposta a l'onada de fred (notícia). Si l'acció hagués tingut lloc uns mesos abans, hauria estat el punt de partida de la 8a sessió del seminari de Patrimoni Sacre, que duia per títol precisament "Arquitectura sacra i acció social". Pel que sembla, la iniciativa ha tingut èxit i ara es planteja "mantenir Santa Anna oberta 24 hores com a lloc permanent d'acollida i escolta".

Tot i la novetat de l'esdeveniment, cal dir que ja hi ha altres llocs on els temples s'ofereixen, mitjançant el voluntariat, 24h oberts al servei dels més necessitats. Potser el referent més "proper" el trobem a Madrid, a l'església de San Antón, on el P. Ángel impulsa aquesta iniciativa social dins d'un espai sacre (un temple "afterhours" en diuen) des de fa temps amb una vitalitat i empenta notable al centre de la ciutat. Té reflexions molt potents ( "zascas" que en diuen ara) com: "Si hay panaderías, cafeterías y 'puticlubs' abiertos 24 horas, ¿por qué no va a haber iglesias? Es de sentido común" (notícia).

Per altra banda, des de l'àmbit del disseny amb accent social, també trobem el disseny d'un banc d'església que es transforma en llit (tombant el respatller) de l'autor Curro Claret, que va formar part de l'exposició "Disseny per viure. 99 projectes per al món real" (2015) del Museu del Disseny de Barcelona. El títol de la intervenció és prou significatiu "¡Por el amor de Dios!". Cal notar que, posteriorment, va refer el disseny del banc per l'exposició col·lectiva The cuckoo syndrome, situant un nou disseny del banc a la Jesuitenkirche de Viena (les fotos són seves).

Caldrà seguir el compte de twitter @hospitalcampany per veure com evoluciona la iniciativa. D'entrada és molt interessant que el patrimoni arquitectònic sacre sigui alguna cosa més que una peça de l'engranatge de la indústria turística de la ciutat, tot mantenint una sana tensió i diàleg amb la seva activitat principal de caràcter cultual. En el fons, no es fa més que seguir aquella coneguda frase eclesiològica del Papa Francesc: "Veig l'Església com un hospital de campanya després d'una batalla. Quina inútil és preguntar-li al ferit si té alts el colesterol o el sucre! Cal curar les ferides. Ja parlarem després de la resta." (Papa Francesc, Entrevista per a "La Civiltà Cattolica", 19 setembre 2013)

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.